L’idiota. L’aigua. La Modernitat líquida.

“Deuria córrer l’any 1984 quan em vaig topar amb un idiota. D’idiotes, a la vida, te’n trobes a dojo. Sovint ensopegues amb ells. És més. Arribes a pensar sinó resultarà que tots som idiotes. Com una tribu. Però que no ens volem reconèixer com a tals, així que adoptem un posat de superioritat davant de tot allò que ens sembla ignorant. Deia, però, que l’any 1984, el mateix any d’Orwell, se’m va creuar aquest idiota del qual parlava. Imagineu-vos si era idiota, que a data d’avui, més de vint anys després, encara el recordo. Físicament, no. De caràcter tampoc. Només recordo que era un idiota, idiota. Amb carnet. Ni Dostoievski el va fer millor.”

Sempre he volgut començar una novel·la així. I per això us demano opinió. Creieu que paga la pena continuar? O pel contrari, més val que ho deixi? No em feu més preguntes de les habituals. El cert és que em pot la mandra, i em costa centrar-me en alguna cosa més temps. Dec ser un fill de la modernitat líquida de Bauman.

Déu n’hi doret amb el mes de novembre. Avui el tanco pensant en coses que he fet i que no he fet. Me’n surten moltes. Totes elles intenses. Les més intenses, però són segurament les viscudes al costat del Dani, la Laura, l’Eli, el Marc, el Jordi, el Xavi, la Mari Mares, i una nòvia que m’he tret en forma de normativa legal que em provoca grans satisfaccions i de moment, petites decepcions. Sé que podrem amb ella i que l’acabarem tirant endavant. (Perdoneu, de sobte el meu cervell torna a parlar de feina. Li he donat un copet, i torna ja a ser persona normal).

Algunes frases intenses de la setmana. “A la Mares, ni agua”. I ella, assedegada, emprenyada amb els del Caprabo perquè no li porten totes les ampolles que va demanar.

Un altre també que no li poso autoria, va anar més o menys així: “És que a casa no tinc espeju de sencera. I clar, si ma subu a una cadira, toco el sostre”. De la mateixa autora d’un altre gran moment de la setmana en forma de diàleg:

- “A qui convidem a la conferència?
- Podríem convidar als degans …
- & Roses?
- No, de les Facultats
- Si us plau (to imploratiu) No ho posis al blog!!!! I si ho poses no diguis que he estat jo.
- No ho faré.

I no ho faig. Per cert? Heu escoltat aquesta cançó?

http://www.youtube.com/watch?v=S-tYO_Bz4Xg

La setmana que ve és el pont de la puríssima. La putíssima deia la meva iaia Mercè. (De la iaia us en parlaré d’aquí a ben poc). Després d’alguns mesos he decidit emigrar. Busqueu-me a les illes afortunades. Si podeu. Malgrat la incredulitat de tots, us comunico que penso desconnectar el mòbil des de dimecres 5 fins dilluns 10. (Sé que podré, Sé que podré, Sé que podré, Sé que podré…)

Per cert. De vegades m’oblido de dir coses importants. Una d’elles, és agrair-vos que perdeu part del temps, llegint aquests trossos de vida que s’esmicolen via internet.

Acabo amb tres coses:

1.- “La lluvia sobre el mar es una redundancia”. Mario Benedetti.

2.- Miraré de fer alguns canvis al blog perquè sigui més còmode de llegir.

3- No us oblideu de dir-me que he de fer amb l’idiota de 1984. Igual entre entradeta i entradeta, us vaig fent arribar paràgrafs perquè em doneu l’opinió.