Receptes de Felicitat

1. En una olla amb oli calent, passar-hi les galeres, les cigales i la sèpia (prèviament enfarinada) fins enrossir-ho.
   Reservar-ho.
2. En el mateix oli, i a foc lent (mai amb pressa), posar-hi dues cebes tallades ben petites. Poseu-hi també sal, pebre, i una mica de llorer
3. Tirar-hi un raig de vi blanc.
4. Deixeu que faci xup-xup una bona estona.
   
5. Tireu-hi les carxofes. Només heu de fer servir el cor. (Com a la cuina en general)
   
6. Deixeu fer xup-xup. (Corregiu de sal)
   
7. Si es va quedant sense suc, aneu-hi afegint caldo de peix. Quan el tireu, mireu que estigui calent. (Corregiu de sal)
   
8. Tireu-hi l’arròs (una tassa de cafè per persona més una tassa per l’olla)
   
9. Afegiu-hi més caldo de peix. (Corregiu de sal)
   
10. Al cap de deu minuts, vigilant que no es quedi sense aigua, poseu-hi les galeres, les cigales i la sèpia.
    Deixeu-ho cinc minuts.
    
11. Apagueu el foc.
12. Pareu taula. Elegiu un bon vi. A l’estiu un blanc sense agulla molt fresquet. A l’hivern, amb el fred, un negre a temperatura ambient.
13. Poseu-hi llavors el secret del plat. Envolteu la taula d’amics i amigues. Mengeu-vos-ho compartint que el món s’atura. I de tant en tant, mireu-vos als ulls per saber que esteu vius.
14. Remateu-ho amb un gelat, un cafè, un whisky o un licor d’herbes ben gelat.

En realitat, la recepta de la felicitat consisteix només en un paràgraf de tot això aquí escrit. El 13. Per paradoxa dels supersticiosos.

Perquè amb una pizza demanada per telèfon, n’hi hauria prou també. Però la gràcia també, és complicar-se la vida una mica oi?