La vida son etapes, i quan en comença una, un ha de ser conscient que també té data de termini. De vegades, la data apareix perquè un mateix necessita renovar-se, d'altres perquè la data figura en el límit que posa el contracte signat. Després de 4 anys treballant al Departament d'Educació com a responsable de l'Oficina de Comunicació i Premsa en el que considero que han estat els 4 anys més intensos professionalment i personal, aquesta és la carta de comiat que vaig adreçar a quasibé totes les persones (alguna em dec haver deixat, segur), que en un o altre moment, més o menys intensament, ha hagut de tractar amb mi per una o altra raó.
Benvolguts i Benvolgudes,
Quan ara fa quatre anys el conseller d’educació recentment nomenat em va encarregar la tasca de dirigir l’oficina de comunicació i premsa, no m’hagués imaginat mai que hauríem arribat a fer tot el que hem fet. Algunes coses bé, unes altres molt bé, i unes altres no tant bé. Però això sí, moltes coses.
Quan ara fa quatre anys, vaig entrar coix (ròtula partida fruit d’un accident de moto) amb un traje que m’anava gran i un cabell que m’arribava a mitja esquena, el conseller va decidir de fer un acte heroic (i temerari) i contractar-me sense pràcticament saber res de mi. Han passat quatre anys, els trajes ja no em van tant grans, vesteixo una mica més sport, el genoll el tinc recuperat (però no faig esport no fos cas que se’n ressentís) i els cabells estan ara en una mesura més racional des del punt de vista estètic.
Quan ara fa quatre anys vaig arribar em van dir que s’havia de fer una llei, desplegar la sisena hora i tantes altres coses... S’ha fet tot. Amb més o menys encert. Però tot, amb convicció i voluntat de millora.
Demà dimecres deixo aquest despatx de la Via Augusta 202-226 planta 5 secció A. Amb alguns i algunes hem tingut una relació més estreta, amb d’altres més bona, amb d’altres no tant bona. Demano excuses si és el teu cas. El meu propòsit ha estat sempre pensar en la tasca que feia perquè això de la responsabilitat i l’esforç és una convicció personal. I crec també que ho és pels milers i milers de mestres i professors/es que treballen en aquest país nostre.
El que és més important, però, és que marxo de la conselleria d’educació en el que, sense cap mena de dubte, considero l’experiència professional més enriquidora que mai hagi tingut. He treballat en un equip formidable. Deixeu-me fer una especial menció de la Carol, la Cristina i la Sandra (en ordre alfabètic perquè les tres són absolutament imprescindibles pel bon funcionament de l’oficina) i de la Isabel, l’Alan i la Bianca que també van passar per aquí deixant emprempta de la seva professionalitat. Però aquí hauria d’afegir a tot el gabinet del conseller des de la Laura al capdavant a totes i cadascuna de les persones que han format part del projecte. No puc estar-me’n d’agrair al conseller i als dos secretaris (Dolors i Francesc) tot allò que m’han descobert i ensenyat durant tot aquest temps. Podria dir que marxo amb tristesa. Però no és veritat. Marxo convençut de tot allò que he fet, convençut que ho podria haver fet millor i convençut que he encertat i m’he equivocat moltes vegades. Desitjo que aquell que vingui a treballar aquí tingui tota la sort del món i tot el vostre suport per fer que l’educació del país avanci de la millor manera possible. I sé que el seu propòsit serà aquest. Marxo amb un sac ple de moments que més enllà de la nostàlgia, em seran molt útils a la vida. Puc dir que al Departament d’Educació, he ampliat el meu aprenentatge.
Estaré sempre a la vostra disposició des de la responsabilitat que em pertoqui ocupar.
Moltes gràcies a tots i totes per tot, una abraçada i molta sort en qualsevol de les aventures que emprenguis. Segur que en algun lloc o altre ens acabarem trobant.
Xavier
