R2D2, proposta inclosa a petició de Mares in the water, guanya per quatre vots a “Culhunter”. Com que estem en temps d’eleccions i a mi, R2D2 sempre em va fer moltíssima ràbia projectant la imatge de la princesa Leia:
!Ayúdameme Obi Wan Ke nobi, eres mi única esperanza!, !Ayúdameme Obi Wan Ke nobi, eres mi única esperanza!, !Ayúdameme Obi Wan Ke nobi, eres mi única esperanza!, !Ayúdameme Obi Wan Ke nobi, eres mi única esperanza!, He decidit que R2D2 es converteixi en Artur Mas i sumant els vots de les tres altres opcions liderades per Culhunter, el guanyador sigui el tripartit frikki (Dani, ho escric com em dóna la gana, per alguna cosa aquest és el meu blog, oi?) encapçalat pel caçador/a de culs, el caçador de tendències i l’altra opció que no recordo exactament quina és.
Acabo de rellegir aquest primer paràgraf. Més enllà de l’ortografia frikki/freak és un autèntic homenatge a la mort de la sintàxi i la gramàtica. Em costa fins i tot de llegir-lo a mi. Se’n diu innovació lingüística. O era assassinat lingüístic?
Durant l’última setmana he escrit molt poc. El carrer rovellat il·lustrava una preocupació. Habitualment ja sóc despistat o perdo fils de conversa perquè estic pensant en deu coses a l’hora. Però la setmana passada va ser d’escàndol. No podia concentrar-me en res. La Cristina diu que és de l’stress. Algú altre (no recordo qui) m’ha dit que és pel temps (atmosfèric). Jo crec simplement que és fruit de la baixada d’adrenalina després d’algunes setmanes de molta feina i que ara fins i tot, he pogut tenir ordenada la taula del despatx. I pensar amb tranquil·litat aquelles coses o projectes professionals que tinc pel davant. Pensar en mi.
Pensar en mi. En jo (que diuen a Menorca). En tot allò que tinc. En tot allò que no tinc. En tot allò que m’envolta. Conclusions: zero. Perquè penso però només he decidit que estic bé, que no necessito prendre cap decisió perquè totes estan preses. Per bé i per mal. Però les què són per mal, són en realitat per bé. Perquè estan preses amb la consideració meditada i conscient. Per avançar i deixar avançar.
Ups! Ja em torna a sentir el corrent intimista i de reflexió Bernhardtiana (amb tots els respecte per en Thomas.
Tinc Harry Potter. Vaig pel capítol VII. És tant fort això que està passant! Resulta que ... Ah, perdó! Que hi ha algun lector de Harry Potter per aquí. Doncs res. L’enquesta següent serà una pregunta per lectors/espectadors d’aquesta gran història. Que sí. Que aquells que diuen que és un producte de merchandising haurien de llegir un article de no sé qui a no ser on que venia a dir que per una vegada, el markèting havia aparegut després de l’èxit. Perquè primer va ser en Harry i la pedra filosofal i els de Markèting s’ho van prendre al peu de la lletra.
Dimecres, 27 de febrer. 2008. Una estona robada a Girona per escriure. Perquè en tenia ganes. I les ganes de fer coses són les que m’inciten a viure.
Acabo de rellegir aquest primer paràgraf. Més enllà de l’ortografia frikki/freak és un autèntic homenatge a la mort de la sintàxi i la gramàtica. Em costa fins i tot de llegir-lo a mi. Se’n diu innovació lingüística. O era assassinat lingüístic?
Durant l’última setmana he escrit molt poc. El carrer rovellat il·lustrava una preocupació. Habitualment ja sóc despistat o perdo fils de conversa perquè estic pensant en deu coses a l’hora. Però la setmana passada va ser d’escàndol. No podia concentrar-me en res. La Cristina diu que és de l’stress. Algú altre (no recordo qui) m’ha dit que és pel temps (atmosfèric). Jo crec simplement que és fruit de la baixada d’adrenalina després d’algunes setmanes de molta feina i que ara fins i tot, he pogut tenir ordenada la taula del despatx. I pensar amb tranquil·litat aquelles coses o projectes professionals que tinc pel davant. Pensar en mi.
Pensar en mi. En jo (que diuen a Menorca). En tot allò que tinc. En tot allò que no tinc. En tot allò que m’envolta. Conclusions: zero. Perquè penso però només he decidit que estic bé, que no necessito prendre cap decisió perquè totes estan preses. Per bé i per mal. Però les què són per mal, són en realitat per bé. Perquè estan preses amb la consideració meditada i conscient. Per avançar i deixar avançar.
Ups! Ja em torna a sentir el corrent intimista i de reflexió Bernhardtiana (amb tots els respecte per en Thomas.
Tinc Harry Potter. Vaig pel capítol VII. És tant fort això que està passant! Resulta que ... Ah, perdó! Que hi ha algun lector de Harry Potter per aquí. Doncs res. L’enquesta següent serà una pregunta per lectors/espectadors d’aquesta gran història. Que sí. Que aquells que diuen que és un producte de merchandising haurien de llegir un article de no sé qui a no ser on que venia a dir que per una vegada, el markèting havia aparegut després de l’èxit. Perquè primer va ser en Harry i la pedra filosofal i els de Markèting s’ho van prendre al peu de la lletra.
Dimecres, 27 de febrer. 2008. Una estona robada a Girona per escriure. Perquè en tenia ganes. I les ganes de fer coses són les que m’inciten a viure.
.JPG)
