Tornada a casa caminant. Fred. Uns 50 cotxes estacionats a la vorera de la Plaça. Com cada any. Venen a celebrar la nitbona amb la família.
Avui fa un any va esclatar tot. Avui fa un any que tot va petar. Primer aniversari. És curiosa la fal·lera humana per donar-li al temps una mena de limitacions per poder commemorar.
I malgrat tot. Aquí estem. Sobrevivint. I buscant la manera de viure. De tirar endavant.
Feia dies que volia escriure. Però tenia dues coses pendents. Escrites ja fa temps.
El 21-D va fer dos anys que la Iaia Mercè va decidir que en tenia prou. Vaig voler recuperar allò que vaig escriure fa dos anys. No ho he trobat. Però és igual. La lletra no evita que continuï viva. Aquí. Amb mi i amb nosaltres. Amb el seu “A beber, y a beber, y a apurar, las copas de licor. El vino ha de curar, las penas del amor”. O "Señorita! Señorita! Que nos linchan! I la gent, nen, una mà de riure!" Martí Pol diu en un poema que mentre les persones es recorden estan vives. I la iaia està viva permanentment. Sempre em surt ella. En qualsevol racó de la memòria. La Iaia em recorda que vol viure.
Algunes frases que fan pujar l’ànim.En referència a aquest blog, “The seas” em va dir: “Eres mi nuevo entretenimiento de las noches”. Com creieu que m’ho he de prendre?
Marie Laure va cridar al cambrer: “Camarero! Este carpaccio está crudo!”
Un amic meu va fer una enquesta sobre el Nadal. A ell no li agrada gens. Diu que això del Nadal ho pot fer quan vulgui. Té raó. Però a mi em continua fent il·lusió veure a la meva família estossinant el Tió amb regals absurds, compartint a trossos dinars de Nadal i Sant Esteve, i obrint els regals de Reis a primera hora del matí amb la lleganya encastada a l’ull dret. Sí, papa, m’agrada molt. Per culpa teva. Ja sé que no t’agrada sortir a les fotos. Però vull que d’això en quedi constància almenys en un blog. En el MEU blog.
Perdoneu la nostàlgia. I les qüestions més personals. No acostumo a escriure així habitualment, ja ho sabeu. Però sempre hi ha un dia que un necessita esplaiar-se. I segurament, dos voll-Damm’s i tres Cardhus, ajuden.
Una cançó per culminar aquest post:
Bon nadal.