L'últim post ha generat una certa controvèrsia arrel d'una referència meva al fet de si és més feliç l'ignorant perquè ni sap ni vol saber i això el conserva en un estat infantil i preadolescent. En els comentaris, alguns anònims han apuntat que l'ignorant acaba sent irresponsable perquè ell no sabia. D'altres anònims han cregut que jo apostava per ser ignorant. En cap cas. Tot i que vull matisar dues coses. L'ignorant continuarà sent feliç malgrat ser irresponsable, perquè inclús en la irresponsabilitat que deriva en la comissió d'algun acte dolorós per la resta, ell no entén què és el què passa. En segon lloc: jo no aposto per la ignorància. Crec, però, que una ignorància puntual d'alguns fets, és beneficiosa.
dilluns, 7 d’abril del 2008
divendres, 4 d’abril del 2008
Papers i Ignorants
Posem per cas que ara ens canviéssim. Que tu fossis jo i que jo fos tu. Posem per cas que un cop canviats, envegéssim la posició de l'altre. Així que jo t'envejaria a tu que soc jo. I tu m'envejaries a mi que sóc tu. I ens adonaríem que hi ha coses de tu, que en realitat sóc jo, que no ens agraden. I tu te n'adonaries que hi ha coses de mi, que ets tu, que tampoc no t'agraden. Posem per cas que un cop fet aquest exercici, tu tornessis a ser tu. I jo tornés a ser jo. Tu t'entendries millor a tu? Jo m'entendria millor a mi? Tu m'entendries millor a mi? Jo t'entendria millor a tu?
Això és el què provo de fer sovint. No ho aconsegueixo mai. Ningú no es deixa canviar el paper. I el més preocupant és que llavors no em veig jo des de fora i llavors sóc incapaç d'entendre'm, comprendre'm, llegir-me i interpretar-me. Em transformo en un ignorant de mi mateix.
Però ja ho deia Andrés Hurtado a "El árbol de la ciencia" citant Schopenhauer i els primers existencialistes. Perquè sóc ignorant. Sóc feliç.
dimarts, 1 d’abril del 2008
I la Llum va tornar ...
Diumenge. 30. Març. 2008. 19:45h. Bcn. La llum torna a regnar el capvespre.
.jpg)
I la gent ha canviat de cara ventant somriures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)