Escèptic

Qualsevol creença és una claudicació.

"L'home manuscrit". Manuel Baixauli.

De Maratons, Triatlons i Voll-Damm'ons

Oi que és insòlit? Vaig començar escrivint aquest blog explicant la història del Xavi, que diu que corre Maratons. (És més, assegura que fins i tot les acaba!). Doncs bé. Un any després, encara és hora que n'hagi demostrat res de tot allò que deia. Ì l'única prova que aporta és aquesta pàgina de la revista que el poliesportiu Claror envia als seus socis. És molt gros, això, Xavi. Has de ser conscient que no podem anar enganyant a la gent d'aquesta manera, i a sobre per fer-ho més creible, i a canvi d'unes cerveses per ton germà i per un veí, fer una foto, penjar-se les medalles que et van donar quan vas ser últim a les carreres de final de curs de la EGB (Qui no té una medalla d'aquestes?), utilitzar el photoshop per fer creure que estàs a Nova Iork, i escriure una crònica dient que has corregut i acabat la Marató de Nova Iork. És com si em diguessis que has fet una triatló (750m nedant al mar, 24 km en bicicleta i 5 km corrent) un diumenge 8 de juny, i a més ho has acabat en menys de dues hores. No podem enganyar a la gent d'aquesta manera, insisteixo. I el pitjor de tot, és que l'única resposta que obtinc cada vegada que pregunto "per què ho fas?", és simplement que és una satisfacció arribar a la meta. És un raonament fàcilment desmuntable: i que bé que se sent un sense ni tan sols prendre la sortida!

En fi. Me'n vaig a fer esport: Ep! Mestre! Una Voll-Damm ben fresqueta si us plau, que estic refredat i necessito medecines! Sap si m'anirà bé posar la couldina directament dins l'ampolla?