Jo hagués votat festa

La decisió d'un alcalde d'un municipi de Cáceres, Guijo de Galisteo, de sotmetre a referèndum on invertir 15000 euros ha servit als mitjans de comunicació per esbossar un nou capítol de l'España Cañí. Amb la bona fe que se li suposa, i en el moment de crisi econòmica, l'alcalde va entendre que havia de consultar els seus habitants si els diners que disposava per festes taurines els havia de continuar dedicant a tal efecte o era preferible dedicar-lo a contractar algú de forma permanent amb un contracte anual de 15000 euros.

Plantejat des del punt de vista mediàtic, i explotat convenientment per la premsa estrangera, el dilema estava, doncs, entre "organitzar una festa" o bé "donar feina estable". Plantejat en aquests termes no hi ha dubte que qualsevol ment benpensant hauria tingut molt clar quina havia de ser la seva decisió. El resultat final va ser, oh sorpresa! la victòria de l'opció festiva. Aquest fet ha provocat que desenes d'articulistes/comentaristes/tertulians/setciències tant a Madrid com a Catalunya (aquests últims aprofundint en la imatge d'una Espanya poc productiva i mandrosa), s'hagin indignat amb la decisió dels habitants.

Mirem-ho pel cantó econòmic. Amb 15000 euros es podria haver fet un contracte anual estable, sí. Amb un sou més aviat escadusser; també. L'Ajuntament hauria d'activar la maquinària de convocatòria de plaça i les despeses administratives corresponents per una sola persona a la qual se li hauria de donar unes responsabilitats relacionades amb el servei a la comunitat. Caram! que baratets paguen els serveis, oi?

Amb 15000 euros l'Ajuntament hauria contractat el servei de l'empresa taurina corresponent (que posem per cas, emplea tres persones per a manutenció dels animals, transport, seguiment de la festa, etc) i per tant hagués contribuit a mantenir la situació d'ocupabilitat de l'empresa.

No només això; durant les festes, l'Ajuntament utilitza els seus funcionaris per a mantenir la situació d'alerta pròpi de qualsevol acte festiu, la qual cosa implica posar en valor la tasca dels funcionaris i la demostració que els serveis públics funcionen.

I tercer punt; la celebració de qualsevol festa en qualsevol municipi de qualsevol país incideix en l'arribada al poble de desenes, centenars o milers de visitants en funció de la dimensió del poble organitzador.

L'arribada dels visitants causa un augment del consum i per tant de l'activitat econòmica de restauradors i comerciants de la localitat i fins i tot, dels pobles propers. Ergo, augmenta la contractació de personal per atendre les necessitats i aquest personal acostuma a ser del mateix poble o ciutat. (Altra cosa és que la contractació es faci en les condicions legals adequades).

La repercussió econòmica de la festa, doncs, és molt superior a la contractació estable d'una sola persona amb sou miserable. A escala superior a ningú se li va acudir qüestionar la celebració d'uns Jocs Olímpics a Barcelona o una Expo a Sevilla. També és cert que a cap autoritat se li va passar pel cap fer un referèndum.

L'alcalde en qüestió va pecar d'ingenu. En tant que alcalde havia de prendre la decisió ell mateix i el seu equip s'hagués estalviat el reduccionisme mediàtic que ha suposat un circ explotat per mitjans de tot el món.

Com que l'únic error em sembla la convocatòria d'un referèndum ho confesso: No m'agraden els toros. Però jo hagués votat festa.

Uns dies de pausa abans de dir res

1.- No entenc perquè posem en primer pla unes declaracions d'Esperanza Aguirre amenaçant de no deixar jugar una final de copa si hi ha xiulets contra l'himne espanyol. Ella manipula. Els mitjans cauen. I tots ens deixem manipular. Esperanza Aguirre no té competències per decidir-ho. Però tothom acaba jugant al seu joc perquè hem decidit que ens interessa més el soroll que la política.

2.- Pep Guardiola ha marxat del Barça. L'entrenador del Barça a banda dels èxits futbolístics ha consolidat una manera de dirigir la comunicació del club. Perquè és ell qui ha controlat tots els temps i les il·lusions. Encara que sobreactuat en alguns casos que l'han portat a ser acusat de falsa modèstia, els portaveus d'aquest país haurien de passar per classe.

3.- Al respecte de portaveus, cada dia m'agrada més Soraya Sáenz de Santamaría com a portaveu del govern. Seriosa, informada, previsora i en el to adequat. Només li fa falta que la resta de ministres callin i que Rajoy elegeixi bé els seus escenaris. 

4.- El PSC diu que l'església pagui l'IBI dels llocs que no siguin ni de culte ni d'activitats socials. I de la proposta del PSOE de fer mocions als ajuntaments per exigir-ho dóna llibertat als seus alcaldes donat que els dos que governen a les capitals catalanes han expressat el seu desacord amb les mocions. És l'expressió novament de la desorientació, del no saber. Mentre a Google la paraula clau és posicionament, el PSC encara està lluny d'aprendre-la i practicar-la. Sempre jugant al sí, però no.