dilluns, 7 d’abril del 2008

Ignorància

L'últim post ha generat una certa controvèrsia arrel d'una referència meva al fet de si és més feliç l'ignorant perquè ni sap ni vol saber i això el conserva en un estat infantil i preadolescent. En els comentaris, alguns anònims han apuntat que l'ignorant acaba sent irresponsable perquè ell no sabia. D'altres anònims han cregut que jo apostava per ser ignorant. En cap cas. Tot i que vull matisar dues coses. L'ignorant continuarà sent feliç malgrat ser irresponsable, perquè inclús en la irresponsabilitat que deriva en la comissió d'algun acte dolorós per la resta, ell no entén què és el què passa. En segon lloc: jo no aposto per la ignorància. Crec, però, que una ignorància puntual d'alguns fets, és beneficiosa.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hem de mirar-nos amb bons ulls al feliç irresponsable? Ell serà molt feliç, però la seva irresponsabilitat pot perjudicar a d'altres.
Així que no, la ignorància mai no pot ser bona, ni pels altres ni per l'ignorant. Perquè quan no saps les coses, no saps perquè ho fas, ni tens eines per decidir, ni t'adones que a la vida hi ha alternatives, ni ets fort, i ni t'adones que la teva felicitat és fràgil, i depèn entre d'altres coses que algun altra ignorant et faci infeliç..això sí, com que no ho sabia...
La felicitat, a banda, és evidentment un sentiment, i com a tots, intern però alhora objectivable.
L'ignorant no és feliç, és inconscient.
Es com dir que una ameba és molt feliç... o que els gossos són tan feliços com nosaltres.. tot just tenen quatre o cinc reaccions emocionals primàries. Com a molt, satisfacció... moguda per l'interès que li donis un altre ració de menjar o el tornis a treure a passejar.

Anònim ha dit...

voldria matisar i afegir al text anònim anterior:
diu extrarradi que una ignorancia puntual en certs àmbits pot ser positiva.
ho comparteixo si es refereix a que no cal explicarho tot sempre, ni ser absolutament sincer, ni ser bombardejat amb informació.
una informació excessiva o una sinceritat mal entesa poden també acabant per desinformar.
pero per regla general, sempre la llum i la informació. ignorar és ser més pobre

Anònim ha dit...

Benvolgut Senyor de l'Extrarradi,

El seu text em genera dues qüestions.

Creu realment que l'ignorant és feliç? Si la ignorància li impedeix conèixer el dolor que pot causar als altres, tampoc li deu permetre prendre consciència del bé que fa als que el rodegen. La ignorància porta a la felicitat o a una mena de sucedani d'anestèsia anímica?

En segon lloc, perquè no ha de ser responsable l'ignorant? Al meu entendre aquesta correlació depen de la causa de la ignorància. De si l'ignorant no sap o bé no vol saber. El qui no vol conèixer les conseqüències dels seus actes, no per això en deixa de ser responsable. Sense entrar en la conveniència del concepte "responsabilitat", que podria generar un debat tant o més ampli que el que està generant el de la ignorància.

Anònim ha dit...

Tots d´alguna manera som ignorants ...perque desconeixem un munt de coses i no podem saber de tot. Per tant ignorem "coneixements"

Alguns a més ignoren "fets", i això ja és més conscient perque hi ha la decisió de fer veure que no ho sabem...

D´altres a més ignoren "persones" i aquesta és la pitjor de les ignoràncies... ignorar a algú

Tots els anònims tenen opinions interessants que donarien per més d´un debat.
Debats que malauradament no es donaran mai. Una llàstima.
I amb aquesta controvèrsia jo sí que poso el meu punt i final.
A reveure.

Daniel Àlvarez ha dit...

Jo si que puc dir que ignoro d'on ve tot plegat perquè porto molts de dies desconnectat i ara no estic en forma per posar-me a llegir textos anterior. Per tant em postulo com exemple d'ignorant de tot plegat. Però només per aquesta vegada. Que quedi clar

m a r c ha dit...

Què vol dir "ignorar"?..
...crec que m'he perdut...

Anònim ha dit...

A vegades, més val ignorar un fet que fer-nos-hi massa sang, no creiu??? Però bé, reconec que aquest no era e tema...

Per això us diré que jo sóc ignorant en moltíssimes coses. I em sento molt impotent quan el que voldria és ser un pou de ciència. Què tal un any o dos o tres o més sabàtics per ser una mica menys ignorants?

Nausica.

Anònim ha dit...

Sembla que ens hem pres això de la ignorància al peu de la lletra!

Ara et dediques a ignorar els seguidors d'aquest blog!

ACTUALIZACION YA!

FUERA FUERA FUERA FUERA!