La mort. Un tema que miro d'evitar sempre. En aquest punt em declaro totalment epicureista...quan arribi ja me'n preocuparé i com que ja estaré mort tampoc me n'hauré de preocupar.
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m'empastifa els dits, les venes... -He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure la polpa del fruit d'or sinó en el fruit, la tempesta en la sang sinó en la sang, l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre? ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me? La resta són paraules... Res no sabré ja escriure de millor. Massa a prop de la vida visc. Els mots se'm moren a dins i jo visc en les coses.
4 comentaris:
No sóm sinó MORT.
És cert.
Però a part d'això, molts de nosaltres també sóm gilipolles.
Això és lo més trist.
Mentrestant...a viure!
Bon text. Bona foto.
Bona nit.
La mort. Un tema que miro d'evitar sempre. En aquest punt em declaro totalment epicureista...quan arribi ja me'n preocuparé i com que ja estaré mort tampoc me n'hauré de preocupar.
COMIAT
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses.
Paris, 6 de maig de 1946
Josep Palau i Fabre
En el text de l'anterior blog...vas escriure exactament això:
We're not, but death
we born from death
we live among death
we make death
we dead.
We're not, but death
We need to live every minute
Since t'he beggining, "til the end".
I jo t'ho vaig plagiar, en el meu.
Per no oblidar-me'n.
Si en vols la prova, ja saps on trobar-ho.
Bonanit...
Publica un comentari a l'entrada