divendres, 1 de febrer del 2008

2a cita







Que cadascú imagini la la seva història

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que va haver-hi un accident inesperat...

Tú o ella?

Ai, Déu meu...no m'ho vull imaginar...

Daniel Àlvarez ha dit...

Hem de tenir en compte que surten tres conceptes:
1. cirurgia: t'aniria bé, si t'has decidit a fer el pas tot el meu suport
2. ortopèdia: jo pensava que ja portaves plantilles no?
3. traumatologia: a que t'has tornat a estimbar amb la moto? seràs.....
Bé en qualsevol cas sempre et quedarà un braç i una mà per agafar el telèfon.
O això o es que he quedat davant d'una clínica de cirurgia, ortopèdia i traumatologia per anar sopar a algun restaurant pròxim que hi ha en aquella zona i només vols fer que ens despistem. Perquè anit jo vaig parlar amb tu i em vas dir que anaves al teatre......mmmmmm crec que començo a lligar caps, o no.

Estic confús.

Anònim ha dit...

darrerament se m´ha girat molta feina! i diuen que en tinc per algunes setmanes.
Em sembla que la meva mestressa ha perdut el poc equlibri que devia tenir perque darrerament només fem que anar per terra.
Dues cites, dues caigudes!!
Com a mà responsable de tota la logística de la mestressa, no sé si vull ara mateix una tercera cita...fa por.
Tot i així estic, contenta perque la meva companya dreta és més àgil i llesta però trobo que m´espavilo força bé, clar que en els primers moments hi ha dues mans que em van ajudar molt, gràcies mans! (i això que estaven molt nervioses!!)
Aquí va un petit homenatge per totes les mans esquerres que de cop i volta han d´assumir soles la direcció de tota l´orquestra.
En nom de la meva mestressa també us donem permís a tots plegats perque us rigueu de nosaltres una estona!
Ai Déu meu... no em vull ni imaginar on pot acabar la tercera, si que hi ha tercera...

Anònim ha dit...

I quina és la història real?????!!!!

Nausica.