- Què fas Carol? Et trobes malament? Mires que et toqui una mica l'aire i així se't passi?
- Ui no! em trobo molt bé. És que de tant en tant hem de mirar la llunyania una estona i això ajuda molt a relaxar-se.
Immediatament la Cristina i jo hem esclafit a riure. Ara han passat uns minuts de la conversa. Hem rigut. Estic més relaxat. De fet he fet una pausa en la feina per escriure això.
No sé si mirar la llunyania a la Via Augusta relaxa molt. Però sí que la Carol ens ha relaxat amb les rises.
Gràcies Carol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada