Ja està. Ja ha passat. Resulta que el 31 de desembre s’acabava l’any. I avui 1 de gener en començava un altre. I he pogut sobreviure a l’onada d’SMS desitjant-me un molt bon any i molta felicitat. Tots ells són com les cartes que t’envien les companyies empresarials. Milers de cartes per dir el mateix als milers de clients. La diferència entre els SMS i les cartes és favorable a les cartes. Com a mínim, aquestes sí que porten l’encapçalament amb el meu nom. Sigui com sigui, he sobreviscut. Podria dir que ho he aconseguit gràcies a un missatge de Joan Trias que va rebre el Dani.: “Reflexió. Avui acaba un any. Demà en comença un altre”.
I la nit de cap d’any què? Us preguntareu. Doncs fosca. No tenia sol. Com les altres. El preu de la cervesa elevat. Els taxistes forrant-se amb la nova tarifa que tenen establerta i legalitzada i que els permet entre d’altres coses, aplicar el dret d’admissió en funció de si els donarà prou pasta. Per exemple. Un taxista va rebutjar un grup que anava a Sabadell dient-los que no els podia portar perquè no tenia “permís de carretera”. Després va explicar-nos que aquesta nit l’interessen trajectes curts. A cada trajecte cobra l’impost revolucionari de cap d’any. I com que per cap d’any tothom necessita taxis i van buscats, el resultat és que si has de fer un trajecte llarg, no et volen.
Què penso fer el 2008? El Gos. De quina manera? D’aquesta:
Una vegada us vaig parlar de les dissertacions i de les seves múltiples variants. Avui us ofereixo la Gastronòmica des d’un restaurant de París ubicat darrera la Place du Tertre.
No estic gens inspirat, ho sé. Per què després de passar una nit acompanyat pels meus amics i una notrida representació de Voll Damm’s, al dia següent hi ha boira?
I la nit de cap d’any què? Us preguntareu. Doncs fosca. No tenia sol. Com les altres. El preu de la cervesa elevat. Els taxistes forrant-se amb la nova tarifa que tenen establerta i legalitzada i que els permet entre d’altres coses, aplicar el dret d’admissió en funció de si els donarà prou pasta. Per exemple. Un taxista va rebutjar un grup que anava a Sabadell dient-los que no els podia portar perquè no tenia “permís de carretera”. Després va explicar-nos que aquesta nit l’interessen trajectes curts. A cada trajecte cobra l’impost revolucionari de cap d’any. I com que per cap d’any tothom necessita taxis i van buscats, el resultat és que si has de fer un trajecte llarg, no et volen.
Què penso fer el 2008? El Gos. De quina manera? D’aquesta:
Una vegada us vaig parlar de les dissertacions i de les seves múltiples variants. Avui us ofereixo la Gastronòmica des d’un restaurant de París ubicat darrera la Place du Tertre.
No estic gens inspirat, ho sé. Per què després de passar una nit acompanyat pels meus amics i una notrida representació de Voll Damm’s, al dia següent hi ha boira?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada