Ulls, cinemes, músiques. I un epíleg per mi.

Ulls: Blaus, grisos, verds, negres, color de mel, marronosos, verdgrisosos, de tots colors.

Ulls: retocats, vermells, miops, estràbics, tancats, oberts, mig oberts o mig tancats, grossos, estirats.

Ulls: il·lusionats, tensos, nerviosos, tristos, alegres, eufòrics, enfadats, cansats, derrotats, estressats, lluitadors, de gana, de son, de por, d'amor.

Quantes coses caben en els teus ulls que són capaços de dir-ho tot i més.

Capítol 2.

Després de l'homenatge visual, l'anàlisi de l'enquesta "To Be or Not to Be". Guanya de pallissa To Be (que jo també vaig votar). La qual cosa indica que tenim tots ganes de viure, perquè ningú no va votar Not To Be.

Déu n'hi do els vots de "Ni te vi, ni te quise ver" que vindria a explicar una certa ràbia, emprenyamenta amb el món en general. És bo expressar-la.

Tres vots per Tobi, el niño con alas. (Teniu fragment de pel·lícula en el link). A mi em queia fatal el nen en qüestió. I crec que des de llavors li tinc una certa tírria als coloms. No recordo però si la tírria ve per Tobi, o per Los Pájaros de Hitchcock (En Kiskóff deia la iaia).

Capítol 3.

Visita a Vic aquest divendres. Boira fins les 12 del migdia. Nens fent una coreografia del ball de la civada. El meu cervell ha quedat amarat de la cançoneta en qüestió. Per sort, el meu cos no, i no faig el ridícul ballant-la. Un home ens diu: "Estareu cantant-la tot el dia fins que a la nit escolteu In The Navy i llavors cantareu aquesta". L'home del comentari em va recordar el personatge de Kevin Kline a In&Out. Només fa falta l'històric vídeo dels Village People que teniu també en el link. Avui estic que em surto donant-vos material d'anàlisi.

Capítol 4.

Cine frustrat diumenge passat. Anàvem a veure "Los crímenes de Oxford" però en Dani pensava que com que només feia dos dies que l'havien estrenat, la sala seria per nosaltres. Decepció. Cua un diumenge a la tarda per una pel·lícula estrenada divendres. Que estrany oi? Marxem de la cua evidenciant el risc que tenim de sortir colpejats amablement gràcies als crits del Dani: "Jo aquí no hi entro. Hi ha més gent que persones!".

Capítol 5.

Cine amb èxit divendres a la nit. "Los crímenes de Oxford". Si fa no fa la mateixa gent, però avui deuen ser persones perquè en Dani accedeix a entrar-hi. Lamentablement. Perquè hagués preferit fer com diumenge passat. Fatal. Només paga la pena Leonor Watling. Quina gran operació de markèting. Fas una pel·lícula dolenta però la gent surt dient que les escenes de la Leonor són d'un erotisme brutal. I clar, tothom a fer cua.

Capítol 6.

Demà aniversari de l'Anna. Uns quants. Ni pocs (ui, que se m'escapa el riure). Ni molts. Els perfectes. Dinar a casa seva. Amanida amb espinacs i virutes de foie i picanton de camarón, plat peruà que contràriament a la seva nomenclatura, no pica. Però està molt bo. L'Anna està molt guapa. Se la veu relaxada. I la tranquilitat et fa ser savi.

Capítol 7.

El New Look capilar agrada. Jo encara no m'hi trobo. Especialment al final del dia quan com si fos el videoclip de Thriller, em transformo, sense necessitat de lluna plena, i torna Michael Jackson, cantant "ABC 1, 2, 3".

Epíleg.

Dimecres a la nit em vaig retrobar amb mi. Em van ajudar una mica.