Enquesta. Cinema. Exposició. Pluja

1. Resultat de l'enquesta.

Amb una participació altíssima (23 vots) i per un ajustat 7-6-6-4, ha guanyat l'opció "Civada, és clar". Empaten els clàssics "Ball de la Civada" i "In the Navy" i en última posició, "Civada in the Navy".

2. Lectures de l'enquesta.

Segurament, els que heu votat "Civada, és clar", entre ells jo, heu patit una confusió. Heu traduït "Civada" per "Cebada", la qual cosa indefectiblement us porta a la cervesa. Però com bé m'ha fet observar una persona experta, la cervesa es fa amb ordi, que és la traduccio al català de "Cebada". La civada, en castellà és "Avena". Fet aquest aclariment conceptual, i tenint clar que jo mateix he estat víctima de la meva pròpia confusió, també vull deixar clar que tots els que hem votat aquesta opció, el que fèiem era votar per la cervesa. Sigui civada, ordi, cebada o avena, la cervesa és el nostre vot final, encara que no estigui en el llistat de les possibles respostes a donar.

Més lectures. M'adono que sigui com sigui, tinc lectors de caràcter clàssic i/o folklòric. Només així s'explica que més de la meitat dels vots han elegit el Ball de la civada o el In The Navy. Dos monuments kitsch per excel·lència d'èpoques diferents.

Per últim tambe em queda clar que els lectors d'aquest blog són contraris a la diversitat, a la integració i a la mescla de cultures, ja que només quatre vots han preferit la "Civada in The Navy".

3. La següent enquesta.

La següent enquesta té el seu origen en la conversa en un dinar en el marc d'una tercera cita. Vaig dir el següent entre els postres i els cafès: "Tinc una pregunta de caràcter diurètic: Jo ara tinc pipi. Però també em vull pendre un tè. Què és millor? Anar a fer el pipi ara? o després del tè?

4. Cinema.

A la meva vida he vist algunes pel·lícules; bones, dolentes, magnífiques, excel·lents, millorables, retallables, millors o pitjors. De totes elles, sempre me n'he quedat amb dues: "Cyrano" en versió Depardieu i "Como Agua para Chocolate". Ahir a la tarda, vaig incorporar una tercera pel·lícula. Es diu Caramel i és d'una directora libanesa que en el marc d'un saló de bellesa de Beirut, explica les històries quotidianes de quatre dones. Un film en el què no passa res d'especial més enllà de la vida mateixa. I passen coses tant normals que t'hi sents identificat amb cadascuna d'elles i d'ells. No us la perdeu. (Sí, ja sé que sona molt intel·lectual, però si podeu veure-la en versió original, molt millor). En el link trobareu la pàgina oficial del film que conté alguns tràilers. En una hora i mitja podeu riure, plorar, somriure, entristir-vos i alegrar-vos. Una muntanya russa.

5. Apartheid.

Ja no hi sou a temps perquè acabava avui. Molt completa l'exposició del CCCB sobre Sudàfrica, l'apartheid i el racisme. Per aquells que vulgueu llegir alguna cosa sobre la qüestió des d'un punt de vista personal "L'edat de Ferro" de J.M. Coetzee. Una gran història d'amor.

6. Plou

... l les gotes repiquen contra la finestra. Embrutaran els vidres quan el sol aparegui i les assequi. Deixaran les empremptes del xoc brutal entre el líquid i el sòlid. Deixaran escrit l'epitafi en forma d'empremptes transformades en pols. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Al meu país, la pluja no sap ploure. O plou poc, o plou molt i ho fot tot enlaire.

Realment som un país de maniqueus incapaços de llegir els grisos. Només queda preguntar-se si és per inconsciència o per mala fe.

PD; Una nova incorporació a la ruta dels blogs amics!!!!! El d'en Marc, acabat de sortir del forn. Per cert, us he dit que estic especialment orgullós de tenir els amics que tinc? I que el Marc i jo ens coneixem des de que tenim 3 anys i vam coincidir un dia a l'autocar que ens portava al parvulari? I que amb ell també tinc una història d'una bamba que mai va aparèixer i que no era groga?