Tiempo 2
Tiempo 3
Tiempo 4 
I després, és clar. El tradicional: "Descanseeeeeen, Ar!" I descansàvem, és clar, després d'aquest exercici esgotador. Entendreu que després d’aquest moviment durant cinc dies, acabéssim extenuats. Entre aquesta activitat frenètica i frases com les següents:
· Converses sobre paraules que no recordem: Començava amb B … com era? Ah sí! Aute!”. 45 segons després: “Començava amb R … ho tinc a la punta de la llengua … Bistrot!”
· Sentències tretes de context: “Anem a un per dia”. “Tranquilo que tampoco estamos que nos salimos” Referit a les sentències anteriors.
· Converses sobre el sentit del glamour: “De tant en tant, tinc moments glamourosos” “Tengo Subidones de Glamour” “Esto es vida. Lo demás son complementos”.
El cos i les neurones van acabar esgotats. Demanant-nos un respir. Però vam ser insensibles:Vam acabar veient dofins a mar obert:
Vam dinar en un petit vaixell que ens va portar a veure els penyasegats de los Gigantes
Vam pujar al Teide. (Quina estafa el tema telefèric!) 
I vam anar al nord. On el totxo encara no ha aconseguit rebentar el paisatge. (Garachico)
Leche-Leche:
Un cul de llet condensada. Cafè. Llet. Prendre’l sense barrejar. Recollint amb la cullareta des del fons, arrossegant cap amunt. Deliciós. Mojo rojo: sal, oli, pebrot vermell, molla de pa, aigua. Passar-ho pel turmix. I llestos per sucar-hi pa!
Reflexió final:
Qui diu que anar amb gent de la feina et fa impossible desconnectar? Ho vam fer. Vaig descansar. Molt. Vaig recuperar el gust per la lectura acabant el Rojo y el Negro d'Stendhal i em va acabar agradant. Va ser una setmana del gos en ple mes de desembre, en banyador, al mar. I amb dues noies! Laura i Eli. Eli i Laura. Mentre jo conduia, el sillón dormilón les adormia. O potser era jo. Ves a saber! Només sé que feia temps que no descansava tant. Que no desconnectava el mòbil (Sí, d'acord, l'engegava a les deu de la nit, no fos cas que hagués passat alguna cosa, i no de feina).
7 comentaris:
Tot això està molt bé però algú s'ha fixat en el detall de la fotografia aquest de los gigantes amb un vidal en primer pla con su barriga al viento? Ei tremendu document gràfic ehh.
Quina vergonya, quin insult i quina iconoclàstia estultívola irreverent i ireedempta!!!
No tinc paraules per a que es refregui públicament per la cara el sou dels catalans destinat a sufragar vacances a mitja temporada, injustificades, descarades, descarnades, libidinoses, improductives, insubstancials. I a sobre es té la cara de fer passar-ho tot sota l'aparença de blog intel·lectual o de pensaments o el que es digui. Aquí jo només hi veig panxes i escandol. Ah, sí, per dissimular,posem que llegim Stendhal!! per cert, en quin equip juga aquest?
per cert tu no odiaves els telegrames?
Efectivament. Odio els telegrames. I les contradiccions.
No s'hi val.
Un gos fa el màster al mes d'agost...i tú t'has avançat..
I a més amb dues gosses...
Fill de puta
no s'hi val...
llavors si odies els trelegrames i fas un telegrama i odies les contradiccions i caus en la contradicció de fer allò que precisament odies....vol dir que t'odies a tu mateix per doble partida ara mateix?
per favor...per favor...!!!!
Calia?
Les fotos paradisíaques ens les podiem haver estalviat almenys!
pto.
Publica un comentari a l'entrada