Descobrir espais

Passada la Festa del 3 (Gràcies a tots), miro de reprendre algunes coses. Algunes de les quals m’havia deixat de dir en anteriors post.

M’agrada molt la meva ciutat. Barcelona. I si m’agrada és perquè m’encanta passejar-hi. A aquestes alçades ho hauria de conèixer tot o gairebé tot. Fonamentalment de les zones per les quals m’he mogut sempre. Doncs vet aquí que apareix un marrec de Girona, i em planta al Passatge del Rellotge. Un passatge que té una entrada per la Plaça de Georges Orwell, i on el temps sembla aturar-se i la cridòria dels milers de persones desaparèixer com per art de màgia. I llavors vaig sentir-me viu, perquè estava descobrint un indret nou de la meva ciutat que sempre havia estat allà. Això també em va passar el dia que vaig veure, i no en fa massa, la plaça del districte de Nou Barris que va resultar ser l’escenari d’un concert de Jazz de Chano Domínguez el passat estiu.

A banda d’això. Ha tornat en Xavi. Assegura que va acabar la Marató de Nova Iork en menys de quatre hores. Que l’acabés en sí ja sona estrany oi? Que a més ho fes en menys de quatre hores ja comença a resultar sospitós. El que més m’estranya de tot plegat és que arribés dimecres al matí, a la tarda ja estigués a la feina, i que divendres desplegués una bona forma física en el marc de la Festa del 3. Ha anat a Nova Iork? O estava a Sant Cebrià de Vallalta i es va creure que allò era la ciutat nordamericana? Va ser una Marató o eren 100 metres? Menys de quatre hores vol dir el què vol dir? És a dir: vol dir que va fer 42 km i 195 metres sense que el cronòmetre marqués el 4 a les hores?

Jo no m’ho crec i per tant buscaré la documentació o proves que ho acreditin. Sigui com sigui, continua sense contestar a la pregunta: Quina finalitat té? Si volia veure NYC i no tenia pressupost per pagar el bus turístic i fer una volta a la ciutat, ens ho podria haver dit i hagúessim fet una col·lecta, oi?

Acabo. És dissabte, estic ressacós i he quedat per sopar amb en Marc. La història d’aquests sopars amb en Marc és intermitent però intensa. El tracte és que un cop al mes ens hem de descobrir algun restaurant de la ciutat. Qui convida paga, això vol dir que podem ajustar el sopar al pressupost del finançador. I així també coneixem espais de la ciutat. Ves, m’ha sortit un post tancat sense voler-ho. He començat parlant de descobrir espais i acabo tornant-hi.

Serà doncs que conèixer nous espais regenera?