diumenge, 11 de novembre del 2007

L'art de la dissertació

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: “Dissertació: Acció de dissertar; l’efecte, una dissertació filosòfica, científica, històrica. Dissertar: Discórrer metòdicament sobre una matèria científica, artística. Discórrer: Desenvolupar una série d’idees deduint les unes de les altres per raonament, parlar sobre un assumpte amb cert mètode i alguna extensió.”

Sigui com sigui, i com a continuació de l'anterior entrada, la dissertació és també una manera de descobrir espais i personatges, amb l'afegitó que permet descobrir-les als altres. Per aquest motiu, ja fa temps que gràcies a les noves tecnologies, tot un equip de gent ha pogut elaborar una autèntica col·lecció de dissertacions, amb múltiples varietats temàtiques.

Tenim la dissertació gossil consistent a parlar dels grans plaers de la vida. Entre ells el de la gastronomia, l’enologia o el noferresologia. Aquesta última temàtica és de les meves preferides.

Tenim també la dissertació cultural. Consistent a explicar història, motivació, tècnica i objectiu d’algunes obres d’art importants per a la història de la humanitat i el seu desenvolupament. Tot i que també n’hi ha que han aportat molt a la història del subdesenvolupament cultural d’occident.

Tenim també la dissertació urbanística. Consisteix a fer una explicació àmplia, profunda i visual, de la història d’algun espai urbà. Avui, com a mostra us deixaré amb aquesta última aportació. Podreu admirar la història real del complex de la Defènse de París.
(Tingueu paciència. triga una mica en carregar. Deixeu-lo carregar fins el final i llavors premeu Play. El podreu veure tot seguit)

És obvi que també teniu dissertacions de caràcter musical, sanitari, educatiu i un ampli ventall. Queda aquí una finestra oberta a peticions que ja d’entrada us dic, que no seran totes acceptades. Perquè això de la dissertació, necessita del moment idoni d’inspiració. Es tracta d’està en el lloc just, i en el minut adequat. Però no sempre obtens el resultat idoni. De fet, mai obtens el resultat que volies.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de què no sempre obtens el resultat idoni... Crec que en aquest cas SÍ que es va obtenir! Si més no, una de les coses més divertides de fer una dissertarció, és la IMPROVITZACIÓ! (que d'això en saps un munt)...i la "meravella" que ens trobessim inesperadament, durant la gravació, resultats tant encomiables com l'edifici Euro-VIL...no té preu. Poques vegades t'he vist tant inspirat.
Un petó...Vil.

* ABRIL * ha dit...

Discrepo... El resultat, al cap i a la fi, és el resultat. La fi. Allò que busques i que d'alguna manera acabes trobant. Avegades millor... avegades pitjor... avegades... diferent... però sempre tens El Resultat. Potser t'hauries de preocupar més, per la posada en escena, no? Què són aquestes pintes??? Un motxillero encamisat amb el serrell al vent.... aaaaaix! Xaviot! ets tot un bohemi!!! jajajaja!!

Jugues amb ventatge... ja saps que l'art de l'oratòria se't dóna la mar de bé bandidu!!!

Petonets!!

Anònim ha dit...

Sí? Doncs perquè no ens fas una disertació sobre l'art de la coherència de l'ou com balla?

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt