Girona. Continua tenint l’encant d’aquella ciutat en la qual, passejar-se a la tardor, encara que sigui freda, ofereix la postal groguenca del parc de la devesa, vestit amb una catifa de fulles caigudes dels arbres.
Lluites. Mai estèrils. Però sempre amb un perquè al darrera. Saber mantenir-se al marge. Disposat a empentar. Esperant per recollir. Sempre al costat del soldat/da.
Cotxe. Nou de trinca. No pas meu. Sinó d’un altre gran amic, favaritx, que algun dia, de la seva mà, m’ensenyarà les costes menorquines amb la seva única i irrepetible mirada.
Cinema. Leones por Corderos. Americana. Una pel·lícula de tòpics contra la banalitat, per contrasentida que sembli l'explicació. Per no veure en moments de cansament. I amb la nova modalitat de doblatge de documents. Els que llegeixen els protagonistes.
Federalisme. Aquí no toca.
Una música per divertir-se.
http://www.youtube.com/watch?v=ihLgKPdCXQk&feature=related
Aquest matí, quan he sortit de l’hotel de Sarrià de Ter, tenia al costat el riu. Els núvols havien estat extradits a alguna altra part de Catalunya o més enllà. Segurament per algun assumpte delictiu o de permís de residència. Fred. Un passeig curtet travessant el pont per adonar-me que dels petits moments acaben naixent grans postals que mai ningú podrà posar a la venda.
1 comentari:
encantat de compartir el cap de setmana.
com sempre.
segueix escrivint.
Publica un comentari a l'entrada