Sota la llum de la lluna dels espais del Lluçanès, escoltava Kerry King dels Slayer improvisant una jam session amb Kai Hansen assassinant sense misericòrdia el "Future World" dels Helloween. En aquestes va aparèixer Luís García Montero, granadí de naixement, que recitant un dels seus poemes urbans, va voler fondre'ls amb un català del sud homenatjant el recentment desaparegut Palau i Fabre tot posant música de Joan Isaac a un fragment de la biografia de Picasso escrita per l'adoptat de Caldes d'Estrac. Aquest, solitàriament encès pel record de la dona que l'estimava, i emprenyat perquè tothom li recordava les biografies del pintor malagueny que va passar per Barcelona i París, amén d'altres indrets, com l'Horta de Sant Joan, on no volen Parcs eòlics, va decidir aixecar-se de la tomba com il commendattore de Dom Joan, i córrer com un esperitat per vendre els drets d'autor de "La Sabata" als vallisoletans Johny juerga y los que remontan el Pisuerga, que van extingir-se tant ràpidament com les desenes de grups de la movida madrileña.
Continuo? O millor ho deixo en mans dels articulistes que esgrimeixen tot allò que saben en llistats enciclopèdics?
3 comentaris:
eingh!!! Veo que ha habido una resaca intelectual importante...
no he entès la part del pisuerga de palau i fabré (amb accent presidencial), no sé si és una simbiosi post existencialista remasteritzada pel baix dels sepultura, o bé una escissió revolucionària del "completamente viernes" de Montero...
si ej que...
No si val anar a missa i repicar, Xavier! En comptes de fer-te l'intel·lectual, digues quines pelis t'agrada veure entre setmana!!! Esperem "en candeletes" el teu post sobre "27 vestidos".
Publica un comentari a l'entrada