De l'enquesta anterior, com podeu veure ha guanyat l'opcíó de llençar el suquet. Però si féssim coalicions, detectareu un subtil empat. Perquè malgrat llençar-lo obté set vots, menjar-se'l n'obté tres als quals s'hauria de sumar els cinc que ignoraven que hi havia suquet al iogurt, la qual cosa significa que obtenen vuit sufragis. Aquell que no menja iogurt, no se'l menja. Per tant, el llença per omissió. Resultat, doncs: 8-8.
Torredembarra, 16 de març. Calçotada amb la família i els amics. Fum. El Fum t'amaga. T'amara. Et cuina. T'envaeix. T'intoxica. T'hipnotitza. Et fa plorar. Et fa tossir. I tan sols és un subordinat de la flama. Sense flama no hi ha fum. I quan el fum se'n va, et deixa la seva olor impregnada a la roba, als cabells, al cos. I malgrat tot, hi tornem sempre al fum.
Ha tornat el sol. Ha tornat la llum. I això fa posar de bon humor. Aquest any sí. Aquest any penso passejar-me amb la moto. Ni res ni ningú ho impedirà. Ni tan sols jo.
2 comentaris:
Fantàstica calçotada....i fantàstica la rebuda i el tractament que ens dóna la teva família cada cop que hi anem....quan hi tornem? Realment em sento un més dels vostres quan vaig cap alla. Ei i divendres em toca a mi igualar aq rebuda però a begur...ja avisaré en xip que hi vas, jejejejeje.
Con un calçot y este comentario se puede jugar al beisbol !
Publica un comentari a l'entrada