Fugint de l'Spam

Ha començat la campanya electoral. I he decidit deixar de seguir durant un temps els llocs oficials de partits polítics i alguns diaris que es dediquen a bombardejar el timeline del meu twitter. Cada cop que hi entro tinc la pàgina d'entrada bloquejada per tots i cadascun dels missatges que pengen a la xarxa. El problema no és aquest. El problema real és que els seus missatges m'arriben per triplicat o quatriplicat retwitejat pels mateixos gestors del compte del partit o del diari més els lloros que diuen el mateix i a l'hora també ho retwittegen.

A qui segueixo que m'agradi i perquè?

A twitter hi busco fonamentalment dues coses: informació, opinió i entreteniment. Però fonamentalment a twitter hi busco també un concepte molt subjectiu. Utilitat. Reclamo que bé per informació, bé per opinió, bé per entreteniment la informació que em donin sigui útil. I per tant, que el meu timeline no sigui en realitat la bústia de casa on cada dia m'arriben papers i papers mirant de suggerir-me que compri qualsevol cosa. Només em miraré aquells que em siguin útils. I que a més m'ho expliquin bé. 

Informació:

La informació la trobo bé a través de @vilaweb que de tant en tant fa un seguit de titulars molt clars i poc destinats a bombardejar-me amb declaracions i contradeclaracions. De la resta de diaris, tots em donen al twitter coses que puc llegir en el moment que em plagui i que no necessito tenir al moment. M'importen molt poc les declaracions d'uns o altres. Val a dir que en aquest sentit @lemondefr utilitza el mateix mètode. Contaminen poc el meu timeline i em donen píndoles d'allò sobre el que estan treballant i puc trobar al seu web.

Opinió:

A twitter busco també opinió d'aquells que no escriuen als diaris. I aquí m'he de quedar amb alguns noms que segueixo perquè fan comentaris intel·ligents, naturalment desde la seva perspectiva i discutibles, però útils i que serveixen per reflexionar. Alguns d'ells són periodistes, altres no: em quedo amb @davidespinos @sanchez_sonia @anna_garriga @anapastor_tve @patriciaplaja @eduard_navarro @iguardans @sevillajordi @xbundo @lluisrecoder (quan fa conversa) @janquim @DonAire @SiqueRodriguez @felixortega

Entreteniment:

Twitter no seria el mateix sense la ironia i el sarcasme de: @victorcorreal @elbaronrojo @miccionari o @fleshandblog o les converses creuades de @3gerardpique @cesc4official @carles5puyol són la respiració entre tanta serietat.

A qui he deixat de seguir - partits polítics i candidats a part -? (Només alguns exemples). 

He deixat de seguir a @pedroj_ramirez que sempre he dit que si un vol fer política que la faci des de la política. No des d'un diari. I ara a sobre, des del twitter. És molt pesat.

He deixat de seguir a @morenobarber que va està bombardejant-nos amb la série wikileaks mentre publicaven i després ha desaparegut del mapa. No diu res de Líbia, Tunísia, Marroc o de la marxa de Zapatero. 

He deixat de seguir @LaVanguardiaCAT que va bombardejar al més pur estil màrqueting de bombardeig totes i cadascuna de les seves presentacions públiques per explicar-nos que ja tocava i que després s'ha transformat en un divertimento sobre la llengua catalana i els embarbussaments.

Conclusió:

Tot són opinions i jo les respecto totes. Aquestes són les meves. Valen pel que valen. Per res més. Ja he dit que el concepte d'utilitat és molt subjectiu. El que jo considero útil pot no ser-ho per a tu, lector/a. I com que la subjectivitat és la regla bàsica, per molt que d'això de les xarxes socials alguns en vulguin fer una ciència, només podem que buscar punts en comú. Un fet, aquest del sentit comú, que ja de per sí marca una diferència amb la vida real on el sentit comú es vol substituir per la pura adhesió i on la possibilitat d'aprendre, independentment dels origents, resulta cada cop més díficil.

Res no canviarà si el llenguatge utilitzat és el mateix a la xarxa expressat en les mateixes formes del markèting tradicional i ja superat. La xarxa no demana slogan. Demana alguna cosa més personal. I segurament jo també he incomplert aquesta opinió en més d'una ocasió. Com en aquest mateix bloc que alguns consideraran poc útil i jo hauré contaminat el seu timeline de twitter i ocupat part del seu temps.

(Nota final: Aquí només he posat alguns exemples dels que m'agraden i dels que no m'agraden. Tant en un cas com en l'altre, la llista seria inacabable).