Sant Jordi

Lluny dels mals auguris que tothom preveia per un Sant Jordi de setmana santa passat per aigua, la festa de l'any que més m'agrada va ser tot un èxit. Milers de persones van omplir altre cop els carrers del país (no només de Barcelona)  per fruir de la festa. 

En el Sant Jordi d'aquest any, he passejat (sic) pel Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya. (No he gosat aventurar-me en la riuada humana de la Rambla de les Flors, que només un cop l'any és envaida pels barcelonins recuperant-la per recordar que forma part de la ciutat, malgrat que ja no hi anem a passejar durant els 364 dies restants).

A ningú no li amago res si dic que sóc un usuari habitual de les llibreries. Hi vaig mínim un cop a la setmana bé sigui per curiositat, bé perquè busco alguna cosa concreta. Quan hi vaig, paro poca atenció a les novetats disposades en els taulells i em fixo més en les prestatgeries o en les reedicions. Del Sant Jordi d'aquest any em quedo amb algunes qüestions que, en cap cas, són novedoses ni pretenen ser més que les constatacions d'una realitat:

1. Vagis per on vagis, a totes les parades tenen exactament els mateixos llibres. Els que les editorials volen vendre perquè han fet inversió de màrqueting que han de recuperar a través de vendes quantioses. Segurament molts d'aquests llibres poden ser bons, i d'altres no. Però es fa impossible triar. La meva solució passar per recórrer a clàssics i reedicions en alguna parada on tinguin llibres de tota la vida.
2. Per què els escriptors van a signar? És curiós com el fenòmen star-system ha arribat a la literatura. Quan sento a un escriptor dient que aquest dia li permet entrar en contacte amb els lectors m'entra un atac de riure fenomenal. Entrar en contacte significa saber com se diu la persona que et demana la signatura? Entrar en contacte significa escoltar els elogis del lector durant 30 segons? És aquesta la conversa que enriqueix la persona/escriptor? 
3. Aquest any, i fruit de les eleccions municipals, tots o quasibé tots els candidats, han presentat un llibre on expliquen quina és la visió de la seva ciutat. (Apassionant!). Això sí. El llibre més venut de no ficció va ser el de "Indigneu-vos" d'Stéphane Hessel que va justament en la línia de reclamar més política i més ciutadania. (En podeu trobar el breu detall del llibre en aques mateix bloc)
4. La poesia ha tornat a desaparèixer de l'oferta de Sant Jordi. Només una botiga del passeig de Gràcia disposava dels exemplars de la Col·lecció LaBreu. Res més. Algun exemplar amagadet de Joan Margarit i el seu últim No era lluny ni difícil.
5. En els 30 anys de la mort de Josep Pla (va morir el dia del llibre com Shakespeare o Cervantes), TVE va programar un documental a l'imprescindibles molt interessant. TV3 va incloure un esment al telenotícies de 30 segons ensenyant l'etiqueta del twitter #30pla...

Acabo. Aquestes han estat les meves compres de Sant Jordi per mi, o per regalar:

1. "Los enamoramientos" de Javier Marías.
2. "Meditacions en el desert" de Gaziel.
3. "El contracte" de Lars Kepler (sobrenom d'Alexandr i Alexandra, dos autors nòrdics).
4. "Manifeste Hédoniste" de Michel Onfray
5. "Manifeste d'économistes aterrés"
6. "Emmaús" d'Alessandro Baricco
7. "Nèmesi" de Phil Rott
8. "Camí de Sirga" de Jesús Moncada

I a mi m'han regalat "L'últim quadern" de José Saramago.

Me'n vaig. A llegir. Naturalment.