Setmana del 4 al 10 d'octubre: Sobre actituds

1.- Mario Vargas Llosa ha estat guardonat amb el premi nobel de Literatura. Confesso que el personatge em provoca moltes contradiccions. No comparteixo algunes de les seves "obsessions" polítiques contra el nacionalisme en general - sovint exculpa els nacionalismes grans -, ni el seu liberalisme neocon esgrimit en els seus articles. Però de Vargas Llosa miro de no perdre'm els seus articles a El País encara que no hi estigui d'acord, perquè aprenc sobre la base dels fets del qual parteix. El mateix fet és una informació afegida. També guardo en el record la primera pàgina de la novel·la "La tia Julia y el escribidor" en la qual va retratar un moment de la meva vida professional en el periodisme, i que malhauradament, s'està transformant en una realitat cada cop més consolidada. "La fiesta del Chivo", on narra la història de la dictadura de Leónidas Trujillo a la República Dominicana, o la inicial "La ciudad y los perros", que es va portar al cinema, em van produir també gran impacte quan les vaig llegir amb algunes escenes crues que encara ho feien més pel mestratge en l'escriptura que exhibeix sempre Vargas Llosa.

2.- Més premis. Els Premis Catalunya educació 2010. Em vaig quedar gratament sorprès perquè la guanyadora del Marta Mata, Maria Joana Virgili, va declarar a la premsa assistent a l'acte (sempre poca, no fos cas que l'educació donés alguna notícia bona!) que l'educació en els últims 20 anys havia patit un canvi important. Mentre s'han multiplicat els recursos, la Maria Joana, deia, s'havia perdut la vocació. Hi ha molts i moltes mestres que estan a l'educació pel sou i per l'horari, que creuen tenir més drets que deures. És la seva opinió. A mi em sembla que això passa una mica a tots els sectors professionals. Perquè al país li falta una mica de responsabilitat i ambició. I parlo de l'ambició com una qualitat. No com un defecte. La Maria Joana és la directora del camp d'aprenentatge de la ciutat de Tarragona, és mestra, especialista en matemàtiques i filologia francesa i també és llicenciada en geografia i història. Un currículum petit, oi? I en canvi, el que més em sobta és la seva actitud. Vaig rebre un twitter de @ladumi dient-me "A Tarragona tenim molt bona gent i molt bons professionals". Li vaig contestar que "no és un assumpte de Tarragona. És un assumpte d'actituds. Les actituds no les marca el ius soli sinó la persona."

El Premi Catalunya Educació a centre educatius se'l va endur l'escola El Puig d'Esparraguera, una cooperativa de pares i mares nascuda fa 30 anys i que aposta pel trilingüisme. I el prem Institucions el van compartir dues entitats de lleure ACELLEC i AEISC dedicades a organitzar activitats com colònies i sortides educatives. Em guardo la meva opinió sobre les actituds d'alguns professionals - afortunadament pocs malgrat el soroll que fan -. Per cert, que TV3 va informar sobre els Nobel, els Ramon Margalef d'Ecologia i els premis FAD de disseny. Ni un sola menció al potencial educatiu del país...lamalla sí que en va informar:

3.- Segueixo cada dia amb més atenció el bloc i el twitter de Janquim. Em sembla molt interessant l'anàlisi que fa de la feina periodística i de com ha de ser a la xarxa. El segueixo perquè crec que té raó. Potser esgrimida des d'una certa ingenuitat o des d'una condició de freelance que li confereix el poder informar des de la tranquilitat de no haver d'anar a tres llocs a l'hora i relligar l'actualitat de la xarxa des de l'observació i la raó. El recomano. 

Al respecte, em va agradar molt també la piulada de @S_segurola on deia: "Cada vez estoy convencido de una idea aparentemente peregrina: en estos tiempos rápidos no hay nada más necesario que el periodismo lento." Per cert, que aquesta setmana he començat a fer de "professor" (és molt pretenciós això que acabo de dir perquè el meu respecte per aquesta figura depassa la simple admiració). Miro d'ensenyar teoria i tècnica de la ràdio informativa. La meva primera experiència amb els 15 alumnes ha estat satisfactòria - per a mi, falta el més important; que ho sigui també per a ells -.

4.- Diferència entre Precampanya i campanya electoral. A la primera no pots demanar directament el vot. A la segona sí. Absurditat jurídica. La realitat és que vivim en permanent campanya/precampanya. I això mateix és la causa de la desafecció.

5.- Amb un grup de sonats, hem dedicit anar d'excursió i pujar de Queralbs a Núria. Baixada, això sí, en cremallera. 3 horetes a un ritme no massa elevat. I un dia esplèndid. Per una vegada, els homes/dones del temps van encertar-la dient que començaria a ploure al vespre/nit/matinada. Aquesta nit passada, a les tres, ha començat a ploure a bots i barrals. It's raining cats and dogs que diuen en anglès.


6.- Fins la setmana que ve. Tanco l'ordinador mentre de fons sona Die Schöpfung de Haydn: