De l'11 al 17 d'octubre: Coses inexplicables per molt que es vulguin explicar

1.- Dimecres, el conseller d'Educació, Ernest Maragall va visitar sis escoles d'Esparraguera. En la visita a una d'aquestes escoles, va succeir això que explicava dijous el Regió7. El més sorprenent a priori és que la notícia no és el que van fer els mestres sinó la reacció del conseller. Dita aquesta primera opinió personal val a destacar algunes de les raons adduïdes pels professionals (no ho poso en cursiva per respecte) de l'educació que van protagonitzar l'acció reivindicativa.

a) En primer lloc van adduir que "Fàstig" no és "Fàstic". Que "Fàstig" és en castellà "Hastío" i "Fàstic" és en castellà "Asco". És a dir. Que ells volien dir que estaven cansats, no fastiguejats.

a1) Llavors perquè la figura utilitzada per exemplificar el "fàstig" que diuen ells vomitava?

a2) El problema encara és més greu. Perquè en català "Fàstig" s'escriu "Fastig". És a dir; que no porta accent. Encara pitjor si és una falta d'ortografia.

b) En segon lloc, el més sorprenent és el motiu adduit per a fer la protesta. Deien que estaven tips que la figura del mestre estigui cada cop més desprestigiada. Bona manera de prestigiar-la

c) I bona manera de prestigiar-la també si resulta que els servidors públics es dediquen a declarar-se fastiguejats per una llei democràtica aprovada al Parlament de Catalunya amb el 90 per cent dels diputats. Si els qui han d'ensenyar els nostres fills/es el respecte i la els valors de la ciutadania en democràcia mostren aquest respecte anem espavilats.

Conclusió: Afortunadament, sostinc que a Catalunya hi ha grans mestres i grans professores i professors que es preocupen d'allò que s'han de preocupar: l'alumnat. Són servidors públics que no estan preocupats pel lloc on treballen i pels seus interessos particulars. Sinó pels resultats socials i acadèmics derivats de l'exercici de la seva feina.

2.- El PSC ha aprovat el seu programa electoral (aquí podria dir: Allelluhah!). Recomano a aquells que ho vulguin que se'l mirin perquè hi trobaran propostes interessants encaminades a enfortir Catalunya i a crear una societat més justa. Com que els mitjans de comunicació no explicaran aquest programa em proposo engegar tant aviat com estigui penjat al web el contingut general una série d'explicacions de les propostes que s'hi encabeixen. I ho dic perquè en el seu conjunt, les propostes són de caràcter reformista en un moment en què crec que aquest país necessita menys de prejudicis i més de decisions que en alguns casos poden no ser enteses. Això és governar. Decidir. Recomano molt especialment el discurs de Monserrat Tura de dissabte a la inauguració de la conferència nacional.

A la conferència nacional s'ha acabat introduint una esmena que recorda que l'executiva del PSC pot decidir quin és el millor mecanisme de relació parlamentària amb el PSOE a Madrid. He defensat públicament que cal tenir més visibilitat a Madrid. (Ho he fet perquè el PSC és un partit democràtic que permet a la seva militància expressar-se amb absoluta llibertat en els seus actes sense impedir mai que ningú pugui presentar i discutir esmenes que no agradin a la direcció). 

He vingut a dir: Jo vull saber què fan els diputats socialistes a Madrid. Que allò que aconsegueixen de la negociació a porta tancada amb el PSOE, se'n digui el resultat. Ara això no passa. Només sabem què és el què aconsegueix CiU, ERC i IC-V i tothom coneix els seus diputats a les Corts. Els socialistes no expliquen el què han aconseguit. I han d'acabar exercint el paper de defensa d'allò que el PSOE no ha concedit a la resta de grups parlamentaris.

La conferència ha acabat amb una apel·lació a l'optimisme. Pel meu gust un pèl massa forçat tot plegat. Crec que la gent demana serietat i rigor. Propostes concretes. No dirigents polítics ballant a damunt d'escena. El president ho ha explicat recorrent a una anècdota d'Obama. Però Obama va fer això en privat.

Jo crec que el socialisme català té per davant un camí difícil fins el 28 de novembre. Però difícil no vol dir impossible. Crec que la serietat de les receptes que el PSC proposa són una palanca per remuntar això que diuen les enquestes. Però fa falta explicar-ho.

3.- He anat a veure "El Americano" amb George Clooney. Fantàstica interpretació. Guió previsible. Es deixa veure. Especialment l'ambient dels pobles italians de l'Abruzzo (zona castigada fa tan sols un any per un fortíssim terratrèmol).

4.- Angela Merkel diu que la multiculturalitat a Alemanya s'ha de donar per liquidada. A Alemanya el debat de la immigració està cada cop més viu amb declaracions de personatges de primera fila que demanen mà dura. Merkel ha demanat a la immigració més integració en el país. 

En una visita a l'estat de Hesse, el ministre d'educació del Länder ens va explicar la seva política d'integració escolar. Quan arriben els nouvinguts, els posen en escoles on només se'ls ensenya la llengua alemanya. Quan la dominen (6 mesos-1any, depèn de la persona), van a l'escola ordinària. Justificació: mentre van a l'escola de llengua, aprenen també coses, fan activitats fora d'ella relacionant-se amb nois i noies autòctons/es  i el dia que arriben a l'escola ordinària van al curs que els pertoca segons els coneixements que tenen. El resultat és que aprofiten molt millor la seva estada a l'escola ordinària perquè hi van entenent allò que els expliquen. 

A Catalunya es van fer els EBE's, Espais de Benvinguda Educativa. Els prejudicis d'entrada van ser espectaculars. Ara s'han demostrat bona fòrmula. I això que els nois i noies hi van tan sols un mes (com a màxim) i que últimament ha baixat el nombre d'alumnat nouvingut que arriba com a conseqüència de la crisi. 

5.- Fins la setmana que ve. Trobo que avui m'ha quedat una "cosa" excessivament política i educativa. I la vida, afortunadament, son tantes altres coses...