1.- "Es la economía, Estúpido!" bramava James Carville, estratega de la campaña electoral de Bill Clinton, l'any 1992 a les portes de les eleccions que durien el demòcrata a la Casa Blanca el primer dimarts de novembre.
Transformo la frase a propòsit del cara a cara Mas-Montilla: "Es el canal, estúpidos!". La importància d'un debat cara a cara entre els dos candidats no té res a veure amb la llengua que utilitzin. La llengua només és una excusa. I la llengua d'aquest segon debat l'ha d'elegir la televisió que el transmeti (que imagino que coneixerà el seu perfil d'audiència i voldrà conservar-la durant l'hora i mitja o dues hores que duri l'espectacle de confrontació política).
"Es el canal, estúpidos!" Perquè el que interessa és que el debat el vegi el màxim número de gent i de les diferents opcions polítiques. És cert que TV3 és líder d'audiència - ara ho ha recuperat però fa uns mesos no era així -. Però també és cert que la quota de pantalla d'altres televisions - per cert, també públiques com TVE que d'ençà que va treure la publicitat està guanyant posicions - o altres privades, no li van molt enrera. Podeu consultar a la pàgina 47 del Baròmetre de la comunicació i la cultura, 4a onada 2010, el share. Veureu que a Barcelona i Tarragona, TV3 és líder per molt poc i hi ha una distància lleugerament superior a Girona i Lleida.
No descobrim res constatant que TV3 la veu un determinat percentatge d'espectadors que se senten més còmodes amb una visió "nacionalista" i/o "independentista" i que en canvi a les televisions privades i TVE aquest perfil és menor.
Per tant, per un candidat que no tingui electors en aquesta audiència difícilment arribarà als seus possibles votants, més enllà dels que ja tenen decidit votar-lo per veure quin paper fa.
Al contrari passa el mateix amb un debat que se celebrés en una televisió pública o privada d'àmbit estatal pel qui defensa una visió "nacionalista" i/o "independentista". Per tant: empat.
Però aquest empat és una victòria perquè finalment els dos debats anirien a un conjunt d'espectadors que de l'altra manera només en veurien un.
També és cert que vistes les coses i els pronòstics de desafecció política que es puguin plasmar en una abstenció - que de cap de les maneres és desitjable - acabin produint una doble derrota. La de les dues televisions que transmetin el debat perquè l'audiència, aquell dia sí, decideixi canviar a un altre canal si els primers minuts demostren que més que un cara a cara, es veu un diàleg de sords.
2.- Em reservo l'opinió sobre les direccions de campanya de tots i cadascun sense cap excepció de tots els partits polítics. La figura de les direccions de campanya - oficials i oficioses - estan adquirint nivells estrastofèrics.
3.- 3 és el número d'hores que Axl Rose i els Guns'n Roses van actuar ahir a la nit al Palau Olímpic de Badalona deleintant-nos amb tots els grans èxits: Gairebé van tocar íntegre el seu primer disc que té ja més de 20 anys i que des del meu punt de vista ha de figurar en qualsevol discoteca d'un amant del rock. 3 hores de potència amb algun recurs a balades perquè Axl pugués descansar i uns vídeos de karaoke per il·lustrar algunes cançons. Per una crítica completa us recomano el bloc rocknrollmotherfucker on en Fèlix farà la seva crítica molt més professional que la d'un simple aficionat com jo. Aquest va ser l'inici de "Sweet Child'o Mine":
4.- El canvi és absolut ara mateix perquè a casa està sonant "El matí" de Peer Gynt d'Edvard Grieg.
5.- I parlant de canvis: la meva vida n'està ple. Em començo a acomiadar no sense una certa tristesa del lloc on he estat vivint els últims 9 anys de la meva vida. Canvi de pis, canvi de barri. La tristesa contrasta amb la il·lusió per fer un nou projecte en un altre lloc.
Fins la setmana que ve
2.- Em reservo l'opinió sobre les direccions de campanya de tots i cadascun sense cap excepció de tots els partits polítics. La figura de les direccions de campanya - oficials i oficioses - estan adquirint nivells estrastofèrics.
3.- 3 és el número d'hores que Axl Rose i els Guns'n Roses van actuar ahir a la nit al Palau Olímpic de Badalona deleintant-nos amb tots els grans èxits: Gairebé van tocar íntegre el seu primer disc que té ja més de 20 anys i que des del meu punt de vista ha de figurar en qualsevol discoteca d'un amant del rock. 3 hores de potència amb algun recurs a balades perquè Axl pugués descansar i uns vídeos de karaoke per il·lustrar algunes cançons. Per una crítica completa us recomano el bloc rocknrollmotherfucker on en Fèlix farà la seva crítica molt més professional que la d'un simple aficionat com jo. Aquest va ser l'inici de "Sweet Child'o Mine":
4.- El canvi és absolut ara mateix perquè a casa està sonant "El matí" de Peer Gynt d'Edvard Grieg.
5.- I parlant de canvis: la meva vida n'està ple. Em començo a acomiadar no sense una certa tristesa del lloc on he estat vivint els últims 9 anys de la meva vida. Canvi de pis, canvi de barri. La tristesa contrasta amb la il·lusió per fer un nou projecte en un altre lloc.
Fins la setmana que ve
2 comentaris:
Vaja, no coneixia encara el teu bloc. Té delicte, ho reconeixo. Hi posarem remei per seguir-te.
Responent a la teva sol·licitud, ja t'he fet la crítica. Gràcies pel link. Ens veiem
Jo particularment et trobaré a faltar quan marxis del barri.
Publica un comentari a l'entrada