Setmana del 8 al 14 de novembre: a misses dites, telefònica i Barcelona10.0

1.- El Sant pare ja ha vingut i ja ha marxat. En el seu pas lleuger ha deixat la Sagrada Família consagrada i ara ja és basílica. I ha deixat perles de l'estil: "Espanya viu anticlericalisme propi dels anys 30". "L'Estat ha de protegir la família cristiana i els nens i nenes des del moment de la seva concepció" i altres.

2.- Davant d'això, escarafalls i esquinçades per unes declaracions que molts consideren fora de lloc. Els catòlics practicants i seguidors, no. Un servidor, que no és catòlic - confesso que em van batejar i vaig fer la primera comunió sense que ningú no m'ho preguntés - i tampoc seguidor de la doctrina cristiana, tampoc està sorprès. Per vàries raons:

a) Les religions són dogmes. Infalibles. Inflexibles. Visions uniques. O algú esperava que Joseph Ratzinger no digués el què va dir?

b) L'església continua volent manar i per tant, fa declaracions i demostracions de força per recordar que durant dos mil anys ha estat qui ha donat benedicció dels governants - bons i dolents -.

c) Molts diners ha costat la festa catòlica a les arques públiques d'un estat que es declara no confessional. (Quants diners costen els 35 dies de partit del Barça al Camp Nou més les dues celebracions que ara toquen cada any).

d) TV3, la teva, va transmetre en directe les quasi 18 hores de papa a Catalunya, i va costar un dineral, és clar. Quant costen les hores i hores d'emissió més tots els enviats especials, satèl·lits que TV3 es gasta en una final de la Champions, o un Barça-Madrid...o mira, parlant de festes privades... les emissions de la festa independentista d'Arenys...

Conclusió: Jo no estic sorprès de les declaracions del Sant Pare, i tampoc no estic d'acord amb la demagògia de la despesa pública per la seva festa. Si Mr. Ratzinger (Papa Mazinger segons el Núñez de Crackòvia), vol tornar a Barcelona, que vingui. A mi em trobareu d'excursió o a casa, llegint tranquil·lament. La Bíblia segurament. La recomano especialment a tots els laics. És el millor llibre d'aventures mai escrit. Una mica dens de sintaxi i molts noms de famílies, però amb episodis que han inspirat moltes grans obres de la literatura i el cinema.

Mireu el 4t o 5è capítol de la segona temporada dels Tudor i el discurs des de la Plaça de Sant Pere del Vaticà que fa el Sant Pare d'aquell segle XVI. Demana a Europa que alliberi Anglaterra de l'heretge Enric VIII al qual no volia donar el divorci de Caterina d'Aragó. El discurs de Ratzinger ve a ser el mateix, mig mil·leni després. Han passat 500 anys i l'església continua igual. Igual? No. Ha perdut poder i ho sap.

3.- He donat de baixa el telèfon fix de casa. He trucat a l'antiga Telefònica. L'antiga telefònica, ara Movistar, utilitza la mateixa tècnica que abans ja feia servir. Truques, dius que et vols donar de baixa, i et deixen penjat al telèfon fins que et cansis. Quan he trucat la segona vegada, l'operador m'ha dit que em passava amb el Departament de baixes, i abans que ho fés, li he dit: "mira, si m'has de deixar penjat perquè t'ho ordena el protocol d'estafa de la companyia, m'ho dius, perquè tinc molta feina i poc temps a perdre". S'ha apiadat de mi, m'ha passat amb un operador i m'he pogut donar de baixa. Sempre es pot trucar a última hora a l'Agència Catalana de Consum per fer la denúncia corresponent, però molt em sembla a mi, que mentre ningú no utilitzi la via penal (per estafa i conspiració per cometre estafa), i no l'administrativa, aquest és un sistema que no s'arreglarà.

4.- S'ha posat en marxa BCN10.0 un web on cadascun de nosaltres pot enviar una idea per a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'apoderar la ciutadania perquè puguin expressar què pensen de la seva ciutat. Però en positiu. Proposant. Imaginant. Jo ja ha fet la meva idea. Feu la vostra. Paga la pena. Com a mínim per desfogar-se. N'he llegit ja algunes de les què han penjat i es fan llegir. També la podeu seguir en el twitter @bcndeupuntzero

5.- A tot això; continua la campanya electoral que va començar dijous passat. Avorrida. Però jo aniré a votar, malgrat ells.

6.- Ja estic a la nova casa. He fet mig trasllat. Em queda l'altre mig que són els llibres i les coses petites però que tenen en realitat més valor. Un no s'adona de les coses i cosetes que arriba a acumular vivint en un lloc. I és difícil desprende-se'n.

Fins la setmana que ve.