1.- Victòria clara de CiU.
- 261.000 vots més.
- Ni tan sols cap comentari a la participació com a excusa. Quasi el 60 per cent.
2.- Debacle socialista:
- Més de 250.000 vots perduts.
- Ni una sola comarca on hagi guanyat (Baix Llobregat o Vallès Occidental incloses).
- Compte amb BCN: Només Nou Barris ha conservat la victòria socialista (només per tres punts quan guanyava de 19 ara fa 4 anys.
- Compte amb el municipalisme: Principals ciutats en mans de CiU, també feus socialistes tradicionals en eleccions autonòmiques.
3.- Alguns comentaris d'interpretació personal:
- Cal una opció d'esquerra catalana sense dependència de Madrid que agrupi totes les aspiracions catalanes (federalistes, sobiranistes, independentistes) que puguin ser l'opció clara a l'oferta de CiU. Unitat nacional, alternança democràtica.
- Avui, al meu entendre, s'ha acabat una manera de fer política a l'esquerra: la de fer campanya per a parròquies. Ha de començar la política del relat global que espera ser central i majoritària.
- El PSOE ha de tenir la seva pròpia oferta a Catalunya per competir amb el PP.
- Si això no és possible a les properes municipals, cal que el PSC tingui una direcció de campanya absolutament diferent a la que ha protagonitzat aquest desastre al qual hem assistit.
- Si el què publicava ahir dissabte el diari El País, entenent que la direcció de campanya del PSC va pactar els eixos de campanya amb el PSOE en una reunió, i això no va ser explicat a l'executiva dels socialistes catalans, la sospita convertida en realitat encara emprenya més desengany es transforma era més profund.
- Em quedo amb la crònica personal que Josep Ramoneda publicava avui al diari El País: "El PSC deberá decidir que quiere ser, porque funcionar como izquierda nacional catalana e izquierda nacional española a la vez, cada vez será más complicado, por no decir imposible. El PSC se jugará en los próximos años su futuro: ser la alternativa de CiU o quedar como un partido de influencia española de tamaño algo mayor que el Partido Popular...un apéndice del PSOE ..."
4.- Nota final:
- Qualsevol que em conegui sap que aquests comentaris no són fruit del desencís d'avui. La meva opinió sobre l'esquerra i el PSC ve de molt lluny.
7 comentaris:
Si... tant de bó el PSC es desmarqués definitivament del PSOE, i passés a ser un partit propi. Però no han tingut collons. Veurem què faran ara, perquè per sobreviure, no tindràn altra alternativa. Crec jo...
Quína batacada s'han fotut!
Estic d'acord amb el Marc, fem un partit propi, tenim elements molt válids entre els catalanistes del PSC.Mentre estem sempre seguint les directrius de Madrid, a Catalunya no tindrem mai un PSC fort
Xavi, suscric absolutament els teus comentaris i com tu subratllo que no són fruit de la immediatesa dels resultats. Bona reflexió la de Ramoneda. Una abraçada!
Vidal:
Cada dia te quiero más por lo bien que te explicas, coño!
Eduardu Nardu
jo tambe t'estimo... que bé que parles xic!!!
Hola
Interessants opinions, sobre tot sinó són fuit del desencís. Si em permet, alguns comentaris com a reacció a la lectura de les seves idees:
1. Amb la mateixa relació amb el PSOE, el PSC va obtenir més del doble de vots el 1999 i el 2003, i el triple a les darreres dues eleccions generals. No veig clara, doncs, la relació organització/resultats. Potser la causa l'hem de buscar en altres raons, per exemple, en l'eficàcia de l'acció de govern a les conselleries del PSC.
2. Cal una opció d'esquerres desvinculada del PSOE? Si mirem la sociologia de Catalunya, aquesta opció estaria bé per competir amb partits mitjans o petits com el PP, ERC, Ciutadans... . Però mai per competir amb CiU. Si volem un partit petit, però pur, benvinguda la divisió.
3. Això de la política del relat global... no ho entenc. Certament, els partits han de tenir discursos de grans fronteres. Que no el tenim encara, o o el tenim arrovellat? Doncs a treballar. Però els grans partits han de saber tenir grans discursos i desprès acoplar-los al diferents sectors socials als que s'hi adreça. Ara bé, em costa veure quin ha estat el discurs del PSC aquests darrers anys... especialment si mirem el que s'ha projectat des del govern i les seves conselleries.
Són meres opinions. Però que coincideixen amb la seva voluntat de respondre al repte plantejat per Ramoneda.
Salut, company!
Compta amb mi per fer un nou front d'esquerres alliberat, aquest cop, d'allò que l'he fet fracassar: la submissió al PSOE. I que tingui un full de ruta pactat per encarar el que serà en els propers anys el principal repte d'aquest país i l'únic gran projecte capaç d'il·lusionar tothom: esdevenir estat.
Publica un comentari a l'entrada