Parar-se. Arrencar. Parar-se. Arrencar.
Les cadències quotidianes. Imprescincibles per no caure en cap pou del qual no sortir-ne perquè no hi ha corda a la qual agafar-se.
Parar-se. Arrencar. Parar-se. Arrencar.
Com un rellotge. Un tic-tac. Un altre. I així, de forma permanent mentre ets conscient d'estar viu.
Parar-se. Arrencar. Parar-se. Arrencar.
A ritme acompassat. Sense perdre'l.
Parar-se. Arrencar. Parar-se. Arrencar.
Sense accelerar. Sense més pressa que la que marca el propi ritme d'un cor sense taquicàrdia.
I de tant, en tant, alguna que altre acceleració per poder demostrar-se a un mateix el miratge que tot està sota control.
I sota control resulta que no hi ha absolutament res.
2 comentaris:
coitus interruptus, pararse i arrencar, constantment.
pero ni que sigui per pararse a pensar, ja va be.
espero més textos així, tot i melangiosos
salut!!!
trencant una mica el melangiosisme...
una mica barrio sèsamo..no?
cerca,lejos.
Nem a descontrolar, un xic.
Per quan un bkn?
Publica un comentari a l'entrada