Obama ha guanyat. Molta il·lusió, molta retòrica, molt discurs ben trabat, molta esperança i molt canvi. Però mireu, què voleu que us digui: més enllà d'acostar els joves a la política, més enllà de la utilització del llenguatge digital, més enllà de l'ús de facebook, twitter, webs, video-clips fantàstics que han renovat la manera de dirigir-se a la gent per contagiar ara toca traduir això en política i en gestió. I aquesta, en realitat és la meva "hope". Que tot allò viscut a la campanya que ha durat un any i mig (jo n'he acabat una mica tip, de veritat), es transformi ara en decisions apassionants. Obama ho té ara més difícil: perquè el llistó està molt alt, la frustració pot ser encara pitjor i com diu el filòsof: més dura serà la caiguda. Això sí, confiança en una nova manera de fer tota.
Us deixo amb un vídeo-entrevista (en anglès) amb Colin Powell -exsecretari d'estat amb Bush jr - i que va dir a la campanya que votaria per Obama. L'entrevista a la CNN me l'ha fet arribar la Cristina. Parla de tot això que dic i acaba dient que els republicans hauran de fer una deep introspection.
http://edition.cnn.com/video/#/video/politics/2008/11/05/colin.powell.reaction.cnn?iref=mpvideosview
Per cert, per introspecció la què contradiu aquesta mateixa manera de fer política. Els assessors d'Obama anaven fent comentaris que la mort de la seva àvia el primer dilluns abans del dimarts, li comportaria beneficis electorals. (Aquest és el nou llenguatge de la política? El del cost-benefici calculant també danys colaterals fins i tot sent aquest danys materials els familiars?)
3 comentaris:
més alta serà la caiguda amb tantes expectatives...i per cert perquè anem tots de cul amb un paio que al cap i a la fi és de dretes i podria ser perfectament un jose maria aznar amb molts dels punts de vista que té? i que pensa de tots els assumptes dels quals no s'ha pronunciat durant la campanya? aviam si ens donaran duros a quatre pessetes com deia el meu avi
L'únic canvi que veig, és el fet que un negre hagi acabat sent el president dels EUA. Una ironia de la història, que recapitulant en els temps en que els negres recollien amb les seves mans les volbes de cotó per als blancs, servien als blancs i eren persegits per els blancs, qui s'ho hagués pensat? És cert, però, que ara ve la feina de veritat: LLUITAR PEL CANVI I LA GESTIÓ POLÍTICA. Ja ho veurem com va la cosa, però amb un president a favor de la pena de mort i de la tinença d'armes...
No tot és blanc o negre. I per desgràcia, la política té la mania malaltíssa de precisament això.
1- lamento el pessimisme preventiu, perquè genera negativitat.
2- el canvi que representa obama en termes racials és absolutament històric. acceptariem un gitano president de la generalitat?
3- no es pot fer paral.lelismes polítics absoluts entre cat i els usa, però:
- el grau de mobilizació, el grau de compromís dels ciutadans aportant ajuts i grups de voluntaris, el grau de participacio dels congressites i senadors, el grau i el nivell dels debats de la campanya, el fet que es celebrin primàries, entre d,altres, són exemples d,aprofundiment democràtic gens menyspreables. així que no sé perquè hem de pensar que la caiguda ha de ser mes alta:
ni ingenuitats sobre el valor del que pot fer obama, ni tampoc un negativisme estèril, perquè la seva visió del multilateralisme, la salut publica, les classes mitges, etc... i sobretot el canvi i regeneracio de la polític més enlla del partidisme i la burocràcia de washington... esvalen si mes no un punt d,espectativa.
Publica un comentari a l'entrada