dimarts, 10 de juny del 2008

Escèptic

Qualsevol creença és una claudicació.

"L'home manuscrit". Manuel Baixauli.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

... i qualsevol relativisme és un regal més al poder per seguir sent poderós.

m a r c ha dit...

A mí aquests intel·lectualismes vostres em posen nerviós...

on voleu anar a a parar?

Anònim ha dit...

Perquè és una claudicació?

Anònim ha dit...

Suposo que la frase inicial vol dir que tota ideologia obliga a claudicar en alguns matisos, a claudicar de certes contradiccions que inclou la teoria, ideologia o creença.
Amb tot, prefereixo sempre això que el relativisme imperant, que em treu de polleguera. Sempre estaré al costat de qui té conviccions i, sobretot, viu i actua coherentment amb elles.
El que és intel·lectualisme és precisament això: escriure, discrepar, però no actuar.

Vier ha dit...

Com els periodistes ...

Anònim ha dit...

Doncs a mi em sembla que les creences també es poden enfocar com una fortalesa, com una arrel a partir del qual es poden articular tots els intel·lectualismes i relativismes que es vulguin, i que impedeix que les contradiccions et facin caure. Una persona sense cap tipus de creença, per petita que sigui, potser no claudica, però no se si la seva resistència el portarà enlloc, més que a la inercia per evitar la vinculació amb cap creença.

m a r c ha dit...

ah,...vale.


Ostres, què intel·ligents sou...

Anònim ha dit...

ACTUALITZACIÓ O TANCAMENT JA!!!!!!!