Congrés des de baix

Després dels resultats de diumenge, via twitter, ha nascut la iniciativa #congresdesdebaix. També la podeu trobar a facebook. A molta de la gent no la conec, a d'altres sí, i a alguns altres els conec d'oides. (També hi ha alguns que ja se sap qui són i només volen parlar de la conveniència de debatre en públic en compte de fer-ho a l'agrupació, nucli sacrosant de l'estructura de partits de la qual tothom en rebutja la modalitat).

Aquest matí he demanat que comencéssim a fer debat i propostes en comptes de discutir si és o no és un bon sistema. Perquè al final importa el què i no tant el com. L'admirat @donaire havia fet ja les seves propostes en el seu bloc De bat a bat. Jo no les havia mirat abans de fer les meves. Amb els matisos corresponents (faltaria més!), hi estic fonamentalment d'acord. Les meves, tant discutibles com totes, són aquestes:

Propostes.

1. Un PSC propositiu, que no es defineixi per negació dels altres.

I si comencem a parlar de nosaltres. Us imagineu que les declaracions del PSC comencessin totes dient: nosaltres/El PSC/Jo, com a dirigent socialista...opino que .... en comptes de començar-les totes amb "CiU" o "El PP" o "els independentistes" són la bitxa ... Ho confesso: a mi la dreta no m'agrada, la independència no és la meva opció prioritària ... però d'aquí a fer-me por...hi un bon camí. I si expliquem què volem, què pensem, que desitgem des de l'esquerra? Us ho imagineu?

2. Congres també des de fora per impulsar una politica oberta i amplia. Prou de politiques de parroquia.

Em sembla que hi ha molta gent que votaria el PSC. El PSC que proposa, que vol i dol, que aspira, que planteja, que arrisca, que escolta ... però ara per ara no tenim més que un PSC conservador que només vol el vot dels "seus", que mica en mica es fa petit, i que només es planteja els debats des del punt de vista de si farà mal (molt o poc) a la militància. Estem allunyats del debat social.

3. Afegir a la igualtat d'oportunitats, solidaritat i llibertat, l'eficiència i responsabilitat en l'administració dels serveis públic.

Igualtat d'oportunitats, solidaritat i llibertat perquè són l'emblema de l'esquerra. Eficiència i responsabilitat en l'administració dels serveis públics perquè, perdoneu la gosadia, més no vol dir millor. Vol dir més: i prou. Millor significa eficient. Significa que hem de tenir en compte quina és la millor manera d'administrar els serveis públics perquè arribin al màxim número de gent.

4. La mateixa exigència de responsabilitat i compromís per a partits i per a entitats financeres.

La meva opinió sobre les acampades d'aquests dies és que han estat poc útils a curt termini. Ho poden ser a mig i llarg termini si aconseguim instal·lar la imatge que hi ha una indignació amb el sistema democràtic (més concretament amb les persones que governen el sistema democràtic) per no haver fet front al sistema econòmic. Cal doncs reformar el sistema democràtic per fer-lo més fort i amb capacitat de retre comptes (llei electoral?, llei territorial per evitar dispersió de competències entre ajuntaments, consells comarcals, diputacions, vegueries, Govern de la Generalitat?), i reformar el sistema financer per tenir-lo controlat. 

5. Casar actitud i discursos. Casar "fets i paraules" en assumptes socials i nacionals. Explicar en comptes de justificar.

Si fem propostes és perquè sabem que volem i que oferim. Mentre ens justifiquem per allò que fem, per les contradiccions sobre polítiques socials i nacionals amb votacions estranyes que molts no entenen i que justifiquem en base a l'actitud d'altres partits, la ciutadania - i molts socialistes -, no entenen quina és la posició.

Afegeixo aquí algunes qüestions purament instrumentals:

a- Jubilacions

Alguns diuen que les cares noves no fan res. D'acord, però ajuden. No es pot entendre un congrés on la gent arribi i elegeixi una executiva on les cares visibles siguin les que hi són des de fa deu, vint i en alguns casos, trenta anys. I que et diguin que és la veu de l'agrupació, i que a l'agrupació s'elegeixen delegats que voten esmenes lliurement. Esmenes sobre documents tancats, agrupacions aillades sense xarxa entre elles, tot controlat fins el més mínim detall.

b- Afiliacions: un amic meu explica que el Betis va obtenir la quota de socis més alta l'última vegada que va baixar a segona divisió. Cal que la gent vingui al PSC perquè la gent dirigeixi el PSC.

Continuem debatent i actuant. Fa molta falta.

Primers comentaris ràpids als resultats del 28N: a la recerca del relat de l'esquerra

1.- Victòria clara de CiU.

• 261.000 vots més.
• Ni tan sols cap comentari a la participació com a excusa. Quasi el 60 per cent.

2.- Debacle socialista: 

• Més de 250.000 vots perduts.
• Ni una sola comarca on hagi guanyat (Baix Llobregat o Vallès Occidental incloses).
• Compte amb BCN: Només Nou Barris ha conservat la victòria socialista (només per tres punts quan guanyava de 19 ara fa 4 anys.
• Compte amb el municipalisme: Principals ciutats en mans de CiU, també feus socialistes tradicionals en eleccions autonòmiques.

3.- Alguns comentaris d'interpretació personal:

• Cal una opció d'esquerra catalana sense dependència de Madrid que agrupi totes les aspiracions catalanes (federalistes, sobiranistes, independentistes) que puguin ser l'opció clara a l'oferta de CiU. Unitat nacional, alternança democràtica.
• Avui, al meu entendre, s'ha acabat una manera de fer política a l'esquerra: la de fer campanya per a parròquies. Ha de començar la política del relat global que espera ser central i majoritària.
• El PSOE ha de tenir la seva pròpia oferta a Catalunya per competir amb el PP.
• Si això no és possible a les properes municipals, cal que el PSC tingui una direcció de campanya absolutament diferent a la que ha protagonitzat aquest desastre al qual hem assistit.
• Si el què publicava ahir dissabte el diari El País, entenent que la direcció de campanya del PSC va pactar els eixos de campanya amb el PSOE en una reunió, i això no va ser explicat a l'executiva dels socialistes catalans, la sospita convertida en realitat encara emprenya més desengany es transforma era més profund.
• Em quedo amb la crònica personal que Josep Ramoneda publicava avui al diari El País: "El PSC deberá decidir que quiere ser, porque funcionar como izquierda nacional catalana e izquierda nacional española a la vez, cada vez será más complicado, por no decir imposible. El PSC se jugará en los próximos años su futuro: ser la alternativa de CiU o quedar como un partido de influencia española de tamaño algo mayor que el Partido Popular...un apéndice del PSOE ..."

4.- Nota final:

• Qualsevol que em conegui sap que aquests comentaris no són fruit del desencís d'avui. La meva opinió sobre l'esquerra i el PSC ve de molt lluny.