Fugint de l'Spam

Ha començat la campanya electoral. I he decidit deixar de seguir durant un temps els llocs oficials de partits polítics i alguns diaris que es dediquen a bombardejar el timeline del meu twitter. Cada cop que hi entro tinc la pàgina d'entrada bloquejada per tots i cadascun dels missatges que pengen a la xarxa. El problema no és aquest. El problema real és que els seus missatges m'arriben per triplicat o quatriplicat retwitejat pels mateixos gestors del compte del partit o del diari més els lloros que diuen el mateix i a l'hora també ho retwittegen.

A qui segueixo que m'agradi i perquè?

A twitter hi busco fonamentalment dues coses: informació, opinió i entreteniment. Però fonamentalment a twitter hi busco també un concepte molt subjectiu. Utilitat. Reclamo que bé per informació, bé per opinió, bé per entreteniment la informació que em donin sigui útil. I per tant, que el meu timeline no sigui en realitat la bústia de casa on cada dia m'arriben papers i papers mirant de suggerir-me que compri qualsevol cosa. Només em miraré aquells que em siguin útils. I que a més m'ho expliquin bé. 

Informació:

La informació la trobo bé a través de @vilaweb que de tant en tant fa un seguit de titulars molt clars i poc destinats a bombardejar-me amb declaracions i contradeclaracions. De la resta de diaris, tots em donen al twitter coses que puc llegir en el moment que em plagui i que no necessito tenir al moment. M'importen molt poc les declaracions d'uns o altres. Val a dir que en aquest sentit @lemondefr utilitza el mateix mètode. Contaminen poc el meu timeline i em donen píndoles d'allò sobre el que estan treballant i puc trobar al seu web.

Opinió:

A twitter busco també opinió d'aquells que no escriuen als diaris. I aquí m'he de quedar amb alguns noms que segueixo perquè fan comentaris intel·ligents, naturalment desde la seva perspectiva i discutibles, però útils i que serveixen per reflexionar. Alguns d'ells són periodistes, altres no: em quedo amb @davidespinos @sanchez_sonia @anna_garriga @anapastor_tve @patriciaplaja @eduard_navarro @iguardans @sevillajordi @xbundo @lluisrecoder (quan fa conversa) @janquim @DonAire @SiqueRodriguez @felixortega

Entreteniment:

Twitter no seria el mateix sense la ironia i el sarcasme de: @victorcorreal @elbaronrojo @miccionari o @fleshandblog o les converses creuades de @3gerardpique @cesc4official @carles5puyol són la respiració entre tanta serietat.

A qui he deixat de seguir - partits polítics i candidats a part -? (Només alguns exemples). 

He deixat de seguir a @pedroj_ramirez que sempre he dit que si un vol fer política que la faci des de la política. No des d'un diari. I ara a sobre, des del twitter. És molt pesat.

He deixat de seguir a @morenobarber que va està bombardejant-nos amb la série wikileaks mentre publicaven i després ha desaparegut del mapa. No diu res de Líbia, Tunísia, Marroc o de la marxa de Zapatero. 

He deixat de seguir @LaVanguardiaCAT que va bombardejar al més pur estil màrqueting de bombardeig totes i cadascuna de les seves presentacions públiques per explicar-nos que ja tocava i que després s'ha transformat en un divertimento sobre la llengua catalana i els embarbussaments.

Conclusió:

Tot són opinions i jo les respecto totes. Aquestes són les meves. Valen pel que valen. Per res més. Ja he dit que el concepte d'utilitat és molt subjectiu. El que jo considero útil pot no ser-ho per a tu, lector/a. I com que la subjectivitat és la regla bàsica, per molt que d'això de les xarxes socials alguns en vulguin fer una ciència, només podem que buscar punts en comú. Un fet, aquest del sentit comú, que ja de per sí marca una diferència amb la vida real on el sentit comú es vol substituir per la pura adhesió i on la possibilitat d'aprendre, independentment dels origents, resulta cada cop més díficil.

Res no canviarà si el llenguatge utilitzat és el mateix a la xarxa expressat en les mateixes formes del markèting tradicional i ja superat. La xarxa no demana slogan. Demana alguna cosa més personal. I segurament jo també he incomplert aquesta opinió en més d'una ocasió. Com en aquest mateix bloc que alguns consideraran poc útil i jo hauré contaminat el seu timeline de twitter i ocupat part del seu temps.

(Nota final: Aquí només he posat alguns exemples dels que m'agraden i dels que no m'agraden. Tant en un cas com en l'altre, la llista seria inacabable). 

Setmana del 4 al 10 d'octubre: Sobre actituds

1.- Mario Vargas Llosa ha estat guardonat amb el premi nobel de Literatura. Confesso que el personatge em provoca moltes contradiccions. No comparteixo algunes de les seves "obsessions" polítiques contra el nacionalisme en general - sovint exculpa els nacionalismes grans -, ni el seu liberalisme neocon esgrimit en els seus articles. Però de Vargas Llosa miro de no perdre'm els seus articles a El País encara que no hi estigui d'acord, perquè aprenc sobre la base dels fets del qual parteix. El mateix fet és una informació afegida. També guardo en el record la primera pàgina de la novel·la "La tia Julia y el escribidor" en la qual va retratar un moment de la meva vida professional en el periodisme, i que malhauradament, s'està transformant en una realitat cada cop més consolidada. "La fiesta del Chivo", on narra la història de la dictadura de Leónidas Trujillo a la República Dominicana, o la inicial "La ciudad y los perros", que es va portar al cinema, em van produir també gran impacte quan les vaig llegir amb algunes escenes crues que encara ho feien més pel mestratge en l'escriptura que exhibeix sempre Vargas Llosa.

2.- Més premis. Els Premis Catalunya educació 2010. Em vaig quedar gratament sorprès perquè la guanyadora del Marta Mata, Maria Joana Virgili, va declarar a la premsa assistent a l'acte (sempre poca, no fos cas que l'educació donés alguna notícia bona!) que l'educació en els últims 20 anys havia patit un canvi important. Mentre s'han multiplicat els recursos, la Maria Joana, deia, s'havia perdut la vocació. Hi ha molts i moltes mestres que estan a l'educació pel sou i per l'horari, que creuen tenir més drets que deures. És la seva opinió. A mi em sembla que això passa una mica a tots els sectors professionals. Perquè al país li falta una mica de responsabilitat i ambició. I parlo de l'ambició com una qualitat. No com un defecte. La Maria Joana és la directora del camp d'aprenentatge de la ciutat de Tarragona, és mestra, especialista en matemàtiques i filologia francesa i també és llicenciada en geografia i història. Un currículum petit, oi? I en canvi, el que més em sobta és la seva actitud. Vaig rebre un twitter de @ladumi dient-me "A Tarragona tenim molt bona gent i molt bons professionals". Li vaig contestar que "no és un assumpte de Tarragona. És un assumpte d'actituds. Les actituds no les marca el ius soli sinó la persona."

El Premi Catalunya Educació a centre educatius se'l va endur l'escola El Puig d'Esparraguera, una cooperativa de pares i mares nascuda fa 30 anys i que aposta pel trilingüisme. I el prem Institucions el van compartir dues entitats de lleure ACELLEC i AEISC dedicades a organitzar activitats com colònies i sortides educatives. Em guardo la meva opinió sobre les actituds d'alguns professionals - afortunadament pocs malgrat el soroll que fan -. Per cert, que TV3 va informar sobre els Nobel, els Ramon Margalef d'Ecologia i els premis FAD de disseny. Ni un sola menció al potencial educatiu del país...lamalla sí que en va informar:

3.- Segueixo cada dia amb més atenció el bloc i el twitter de Janquim. Em sembla molt interessant l'anàlisi que fa de la feina periodística i de com ha de ser a la xarxa. El segueixo perquè crec que té raó. Potser esgrimida des d'una certa ingenuitat o des d'una condició de freelance que li confereix el poder informar des de la tranquilitat de no haver d'anar a tres llocs a l'hora i relligar l'actualitat de la xarxa des de l'observació i la raó. El recomano. 

Al respecte, em va agradar molt també la piulada de @S_segurola on deia: "Cada vez estoy convencido de una idea aparentemente peregrina: en estos tiempos rápidos no hay nada más necesario que el periodismo lento." Per cert, que aquesta setmana he començat a fer de "professor" (és molt pretenciós això que acabo de dir perquè el meu respecte per aquesta figura depassa la simple admiració). Miro d'ensenyar teoria i tècnica de la ràdio informativa. La meva primera experiència amb els 15 alumnes ha estat satisfactòria - per a mi, falta el més important; que ho sigui també per a ells -.

4.- Diferència entre Precampanya i campanya electoral. A la primera no pots demanar directament el vot. A la segona sí. Absurditat jurídica. La realitat és que vivim en permanent campanya/precampanya. I això mateix és la causa de la desafecció.

5.- Amb un grup de sonats, hem dedicit anar d'excursió i pujar de Queralbs a Núria. Baixada, això sí, en cremallera. 3 horetes a un ritme no massa elevat. I un dia esplèndid. Per una vegada, els homes/dones del temps van encertar-la dient que començaria a ploure al vespre/nit/matinada. Aquesta nit passada, a les tres, ha començat a ploure a bots i barrals. It's raining cats and dogs que diuen en anglès.


6.- Fins la setmana que ve. Tanco l'ordinador mentre de fons sona Die Schöpfung de Haydn:

Del 20 al 26 de setembre

1.- La ponència presentada al congrés del Col·legi Oficial d'enginyers tècnics de telecomunicacions de Catalunya ha estat prou ben valorada per qui l'ha llegit. Guanya suports la teoria que cal (re)plantejar-se el model de negoci dels mitjans de comunicació via web.

2.- Dimecres al matí vaig viure un incident desagradable que podria culminar amb una carta al director a alguns diaris i que posa de manifest que hi ha energúmens que corren pel món amb total impunitat. La podeu llegir aquí. Estic a l'espera que em donin una resposta per decidir si l'envio als diaris.

3.- Afortunadament el món té persones meravelloses. Dijous vaig estar de visita a la Noguera (Artesa de Segre), Segrià (Alfarràs) i l'Urgell (Tàrrega). Vaig acompanyar el meu cap a la inauguració de 3 dels 400 centres educatius construits durant aquest mandat. Crec que l'allunyament del despatx, les converses amb els mestres i professors en primera línia demostren - com la vida real - que cada persona és un món. Imagineu doncs quants móns diferents hi ha en una escola. A l'hora de dinar ens van atendre els treballadors de l'Associació Alba de Tàrrega. Us recomano una visita al web perquè veieu la feina que fan.

4.- Dimecres: Conversa política que va començar a les 8 del vespre i que va acabar a la una de la matinada amb gent de diferents professions però interessats en parlar del futur del país, de Barcelona i de la política com a concepte. Moments d'acords i desacords que han de conduir a una o altra banda algun dia.

5.- Últim ple del Parlament d'aquesta legislatura. Última sessió de control. Quan en el futbol el partit és avorrit es diu que els dos equips es tenen molt de respecte. Al Parlament passa el mateix...però justament pel contrari.

6.- Festes de la Mercè: Ahir a la nit concert homenatge a Gato Pérez a la Plaça Sant Jaume - amb més gent que en les celebracions del Barça -. Avui a les 19h (demà també a la mateixa hora), espectacle de dansa tradicional i contemporània a la cascada del Parc de la Ciutadella on aniré a fer un reportatge fotogràfic. Segell de qualitat: mon germà,Montse Colomé i Carles Santos. Demà al migdia, tastet de vins al Moll de la Fusta i "Lost&Found" al Parc de Mar. 

7.- Escoltat a una persona amb estudis superiors: "Els nens perdran la vista perquè estar-se tantes hores a l'aula mirant la pantalla de l'ordinador els fa malbé els ulls". Com tothom sap quan feien servir llibres de text, es passaven les 5 hores lectives i l'hora complementària sense aixecar el cap de llibre, sense mirar el professor i sense parlar. Només llegien el llibre i prou.

Fins la setmana vinent.

A veure si m'animo...

El Col·legi Oficial d'Enginyers tècnics de telecomunicacions de Catalunya (Coettc) m'ha convidat a participar en una de les taules de la 9a diada de telecomunicacions sobre el periodisme digital.

Aquí trobareu la ponència que he presentat i que publicaran properament en el web. Sense ànims de pontificar i com a simple observador i professional del sector, exposo la meva visió de l'ofici de periodista, els entorns digitals, les relacions consumidor/usuari amb els productors/creadors d'informació, i altres qüestions com el fet de si el futur model de negoci del periodisme digital passa pel pagament o exclusivament per la publicitat.

Amb aquesta entrada miro d'encetar una tercera etapa d'aquest bloc per veure si d'una vegada per totes li dóno continuïtat.