Setmana del 8 al 14 de novembre: a misses dites, telefònica i Barcelona10.0

1.- El Sant pare ja ha vingut i ja ha marxat. En el seu pas lleuger ha deixat la Sagrada Família consagrada i ara ja és basílica. I ha deixat perles de l'estil: "Espanya viu anticlericalisme propi dels anys 30". "L'Estat ha de protegir la família cristiana i els nens i nenes des del moment de la seva concepció" i altres.

2.- Davant d'això, escarafalls i esquinçades per unes declaracions que molts consideren fora de lloc. Els catòlics practicants i seguidors, no. Un servidor, que no és catòlic - confesso que em van batejar i vaig fer la primera comunió sense que ningú no m'ho preguntés - i tampoc seguidor de la doctrina cristiana, tampoc està sorprès. Per vàries raons:

a) Les religions són dogmes. Infalibles. Inflexibles. Visions uniques. O algú esperava que Joseph Ratzinger no digués el què va dir?

b) L'església continua volent manar i per tant, fa declaracions i demostracions de força per recordar que durant dos mil anys ha estat qui ha donat benedicció dels governants - bons i dolents -.

c) Molts diners ha costat la festa catòlica a les arques públiques d'un estat que es declara no confessional. (Quants diners costen els 35 dies de partit del Barça al Camp Nou més les dues celebracions que ara toquen cada any).

d) TV3, la teva, va transmetre en directe les quasi 18 hores de papa a Catalunya, i va costar un dineral, és clar. Quant costen les hores i hores d'emissió més tots els enviats especials, satèl·lits que TV3 es gasta en una final de la Champions, o un Barça-Madrid...o mira, parlant de festes privades... les emissions de la festa independentista d'Arenys...

Conclusió: Jo no estic sorprès de les declaracions del Sant Pare, i tampoc no estic d'acord amb la demagògia de la despesa pública per la seva festa. Si Mr. Ratzinger (Papa Mazinger segons el Núñez de Crackòvia), vol tornar a Barcelona, que vingui. A mi em trobareu d'excursió o a casa, llegint tranquil·lament. La Bíblia segurament. La recomano especialment a tots els laics. És el millor llibre d'aventures mai escrit. Una mica dens de sintaxi i molts noms de famílies, però amb episodis que han inspirat moltes grans obres de la literatura i el cinema.

Mireu el 4t o 5è capítol de la segona temporada dels Tudor i el discurs des de la Plaça de Sant Pere del Vaticà que fa el Sant Pare d'aquell segle XVI. Demana a Europa que alliberi Anglaterra de l'heretge Enric VIII al qual no volia donar el divorci de Caterina d'Aragó. El discurs de Ratzinger ve a ser el mateix, mig mil·leni després. Han passat 500 anys i l'església continua igual. Igual? No. Ha perdut poder i ho sap.

3.- He donat de baixa el telèfon fix de casa. He trucat a l'antiga Telefònica. L'antiga telefònica, ara Movistar, utilitza la mateixa tècnica que abans ja feia servir. Truques, dius que et vols donar de baixa, i et deixen penjat al telèfon fins que et cansis. Quan he trucat la segona vegada, l'operador m'ha dit que em passava amb el Departament de baixes, i abans que ho fés, li he dit: "mira, si m'has de deixar penjat perquè t'ho ordena el protocol d'estafa de la companyia, m'ho dius, perquè tinc molta feina i poc temps a perdre". S'ha apiadat de mi, m'ha passat amb un operador i m'he pogut donar de baixa. Sempre es pot trucar a última hora a l'Agència Catalana de Consum per fer la denúncia corresponent, però molt em sembla a mi, que mentre ningú no utilitzi la via penal (per estafa i conspiració per cometre estafa), i no l'administrativa, aquest és un sistema que no s'arreglarà.

4.- S'ha posat en marxa BCN10.0 un web on cadascun de nosaltres pot enviar una idea per a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'apoderar la ciutadania perquè puguin expressar què pensen de la seva ciutat. Però en positiu. Proposant. Imaginant. Jo ja ha fet la meva idea. Feu la vostra. Paga la pena. Com a mínim per desfogar-se. N'he llegit ja algunes de les què han penjat i es fan llegir. També la podeu seguir en el twitter @bcndeupuntzero

5.- A tot això; continua la campanya electoral que va començar dijous passat. Avorrida. Però jo aniré a votar, malgrat ells.

6.- Ja estic a la nova casa. He fet mig trasllat. Em queda l'altre mig que són els llibres i les coses petites però que tenen en realitat més valor. Un no s'adona de les coses i cosetes que arriba a acumular vivint en un lloc. I és difícil desprende-se'n.

Fins la setmana que ve.

Del 27 de setembre al 3 d'octubre. D'enquesta a enquesta i tiro perquè em toca.

1.- El diumenge 27, dia en que El País publica una enquesta demolidora, he trobat - via diari El Punt - un escrit en un bloc que parla d'algunes qüestions que ja he apuntat en una rauxa en el meu twitter. El diumenge 3 d'octubre, El Periódico publica una altre enquesta amb la mateixa tendència. Falta saber si la tendència es modifica un cop el PSC publiqui llistes, els noms que les ocupen i si canvia una altra tendència: la de fer campanya com si fos oposició.

2.- M'agrada molt Ryan Adams - no, Bryan Adams, no -. Aquí és poc conegut. És un cantant nordamericà capaç de combinar el millor del rock, el country, el pop, el folk dylanesc i fins i tot en algun moment guitarres de ressonància heavy. És un enfant terrible. Fa el que li dóna la gana i té rampels de publicació que el fan treure dos discos en un any i quedar-se callat dos anys:

3.- Dimarts. Reunió a Madrid. Seu del Ministerio de Educación. Un edifici de principis del XX que se't cau al damunt de tant gran que és. Com el dels bancs. A més, tenen exposats a les parets els quadres de tots els ministres d'Educació (Instrucció Pública) des de finals del segle XIX fins a l'actualitat.

4.- Dimecres. No faig vaga. Segur que hi ha punts de la reforma laboral que posen en risc moltes coses. Però curiosament, els sindicats no han organitzat mai una vaga sobre les realitats existents. On estaven quan no hi havia atur juvenil però si el concepte mileurista per a joves titulats? On estan els sindicats per defensar els drets dels autònoms dependents - figura il·legal d'altra banda -? Estic segur que els sindicats i els defensors de l'esquerra fan contractes escombraria i també paguen en negre en determinades ocasions. Fer vaga no porta enlloc. Per molt que diguin que amb les dues vagues anteriors van aconseguir canviar-ho. La reforma laboral ve imposada des de Brussel·les. La minimització dels punts més foscos de la reforma laboral s'haurà de fer en el desenvolupament del decret i estic convençut que es farà amb ordre i concert.

5.- Vaga: Brètols, normes i jutges. No s'entén que els Mossos no puguin desallotjar algú d'un edifici privat sinó acredita que és propietari, llogater o resident habitual. Serà legal pero és incomprensible per la majoria de mortals. Per cert; jo tampoc no entenc què feia el número 2 d'interior manifestant-se en contra de la reforma laboral a Girona mentre a Barcelona s'estovaven de valent.

6.- Un altre punt incomprensible de la vaga. Alguns que celebren tant que TV3 faci reportatges sobre la nostra història i en facin elogis d'un servei públic - que fa ficció -, també podrien posar el crit al cel perquè en un dia de vaga, quan és més necessari saber si es compleixen serveis mínims si hi ha o no hi ha normalitat i els ciutadans/es volem saber si podem o no podem sortir, la televisió i la ràdio pública emetin reportatges i séries reposats. El més absurd és que els sindicats pactin uns serveis mínims que incloguin les retransmissions futbolístiques. Això sí: una nova petició ciutadana ha aparegut com a conseqüència de la vaga. En el dual de la TDT haurien d'oferir el futbol amb el so ambient del camp i de l'estadi, sense locutors ni comentaristes.

7.- Dijous: el pais perd a Joan Triadu i a Jaume Vallcorba. Dos referents de la pedagogia, la poesia, la llengua i la cultura.

8.- Politica: Per molt que es reprodueixi un missatge de llistes, de persones, aquest pais està debatent sobre projectes de futur per superar la crisi. En canvi, continuem posant damunt la taula qui es el mes/menys independentista/federalista/autonomista. Quan en realitat no importa sino un altre isme que no veig en lloc: optimisme. Que ha d'anar acompanyat d'estratègia clara i inteligible. Ara mateix aixo no arriba. I el que es pitjor. Ni está, ni se le espera. (M'hauria d'aplicar jo l'optimisme?). El nomenament de Montserrat Tura com a número 2 de la llista del PSC em fa albirar alguna esperança que els socialistes puguin deixar de parlar dels seus rivals i concentrar-se en explicar-nos què faran en cas de poder formar govern després del 28 de novembre.

9.- Un cap de setmana meravellós. Visita amb moto a Olivella venint de Barcelona pel Parc Natural del Garraf, aturada al bar del monestir budista d'Olivella, dinar a Sitges i tornada per les costes. Diumenge, visita a l'exposició Antifotoperiodismo del Palau de la Virreina de Barcelona. Acaba diumenge vinent. Mostra amb alts i baixos i en la qual al visitant se li fa difícil contemplar les fotografies per la distribució elegida.

Fins la setmana que ve.