Compromís

Ara incompliré una promesa. Parlaré de feina. No, si us plau. No feu zapping-blog. Espereu-vos. Deixeu-me fer una defensa del perquè. Aquest dilluns he assistit als Premis Catalunya Educació 2007.

Més enllà de l'acte, perfectament organitzat, amb participació de IT Dansa, només vull destacar la figura d'un dels premiats. Es diu Joan Lluís Tous Àlvarez, nascut a Tàrrega, a l'Urgell, mestre d'escola rural que un dia va decidir emprendre el camí d'explicar a la Universitat què hi estava fent a l'Escola on donava classes.

En Joan Lluís ha fet un discurs emocionant pel to. Necessitava agafar aire per dir tot el què havia de dir. Dirigir-se a qui es volia dirigir, fonamentalment, a la seva família, als seus alumnes i als milers de mestres.

A la seva família per demanar excuses perquè la seva feina li agrada tant que és conscient que sovint ha deixat de banda aquells que més l'estimen o l'han estimat.

Als alumnes que ha tingut i té per dir-los que tothom troba el seu camí. Si hi ha esforç.

Als milers de mestres i professors per recordar-los que tenen una responsabilitat en l'educació.

I finalment, el missatge d'en Joan Lluís l'ha dirigit a tothom. Demanant vocació, responsabilitat, compromís i sobretot, ganes de tirar endevant els projectes. Vagi doncs el meu homenatge a en Joan Lluís per la manera com afronta els reptes (el de l'educació, particularment, sempre m'ha semblat cabdal).

Amb ell només he parlat tres vegades. I les tres han estat per copsar una persona profundament amable, carinyosa i absolutament compromesa en la seva feina des del respecte que li mereix la figura del mestre/a i del professor/a.

Apa-lis-lus-hi-en (Homenatge al Pronom feble)