Putu constipat ...

NO HI HA MANERA QUE MARXI!!!!!

Setmana santa

Estic refredat. Cap embotit. Ja m'ho han dit més d'una vegada que no sé fer vacances. Quan les faig tinc la sensació que el meu cos no en sap. Una pena.

De tota manera no es pot dir que no hagi aprofitat aquests dies. Dimarts a la nit, vaig proposar una pel·lícula d'encefalograma plano. La vaig encertar de ple: "27 vestidos". No us l'explico perquè l'heu de veure. No us la perdeu, sobretot. És d'aquelles pel·lícules que surts del cinema amb dos objectius. 1.- Evitar la pregunta de com pots haver malbaratat 6.50€. 2.- Evitar el linxament d'aquells que t'han acompanyat creient que anaven al cinema i no al "mataderu" de guions.

Divendres; arròs a Sa Tuna. Erem 12. He d'obrir un fotolog per penjar fotografies i deixar aquest per les reflexions profundes que acostumeu a llegir aquí (oi?).

He avançat moltíssim amb Harry Potter. He trobat la postura perfecta al sofà, amb musiqueta de fons. De fet em faltent 12 capitols. Ja ha mort ... i resulta que Voldemort ... però el més fort és quan a l'Hermione, el Ron i el Harry ... Tremendu, oi?

Dissabte a la nit, cinema. "Horton". (Com podeu comprovar, quan estic de vacances estic cinematogràficament intel·lectual). No és del nivell de "Ice Age" i ademés pot tenir efectes contraindicats per mames que poden veure's desautoritzades i per la resistència que els nens oferiran durant tota la vida a passar l'aspirador. I té un missatge fonamental per a mi: "La persona, por pequeña que sea, persona es". Vaig sortir del cinema alleujat. Fins que hi vaig entrar, jo em creia que donada la meva alçada, jo no era persona.

Diumenge matí. "Zoran Music: De Dachau a Venècia". Em van agradar la série "No som els últims" per la seva duresa. I em van agradar els dibuixos. No em van agradar tant les pintures de Venècia. El Fidel em va preparar uns macarrons i el vaig deixar sense fuet i formatge d'Idiazábal. Després em va portar a a casa, un cop vam haver dormit al sofà "Men in Black".

Harry Potter avança "viento en popa a toda vela".

I a la nit, entre mocador i mocador, sopeta i sopeta, "Juno" al DVD. Està bé, però tampoc em va semblar una meravella, francament.

I avui és dilluns de Pasqua. I estic malalt. I no em trobo bé. I em queixo. Perquè m'agrada queixar-me. I demà ... demà a treballar.

Papers i Ignorants

Posem per cas que ara ens canviéssim. Que tu fossis jo i que jo fos tu. Posem per cas que un cop canviats, envegéssim la posició de l'altre. Així que jo t'envejaria a tu que soc jo. I tu m'envejaries a mi que sóc tu. I ens adonaríem que hi ha coses de tu, que en realitat sóc jo, que no ens agraden. I tu te n'adonaries que hi ha coses de mi, que ets tu, que tampoc no t'agraden. Posem per cas que un cop fet aquest exercici, tu tornessis a ser tu. I jo tornés a ser jo. Tu t'entendries millor a tu? Jo m'entendria millor a mi? Tu m'entendries millor a mi? Jo t'entendria millor a tu?

Això és el què provo de fer sovint. No ho aconsegueixo mai. Ningú no es deixa canviar el paper. I el més preocupant és que llavors no em veig jo des de fora i llavors sóc incapaç d'entendre'm, comprendre'm, llegir-me i interpretar-me. Em transformo en un ignorant de mi mateix.

Però ja ho deia Andrés Hurtado a "El árbol de la ciencia" citant Schopenhauer i els primers existencialistes. Perquè sóc ignorant. Sóc feliç.

PAPERS I IGNORANTS

Posem per cas que ara ens canviéssim. Que tu fossis jo i que jo fos tu. Posem per cas que un cop canviats, envegéssim la posició de l'altre. Així que jo t'envejaria a tu que soc jo. I tu m'envejaries a mi que sóc tu. I ens adonaríem que hi ha coses de tu, que en realitat sóc jo, que no ens agraden. I tu te n'adonaries que hi ha coses de mi, que ets tu, que tampoc no t'agraden. Posem per cas que un cop fet aquest exercici, tu tornessis a ser tu. I jo tornés a ser jo. Tu t'entendries millor a tu? Jo m'entendria millor a mi? Tu m'entendries millor a mi? Jo t'entendria millor a tu?

Això és el què provo de fer sovint. No ho aconsegueixo mai. Ningú no es deixa canviar el paper. I el més preocupant és que llavors no em veig jo des de fora i llavors sóc incapaç d'entendre'm, comprendre'm, llegir-me i interpretar-me. Em transformo en un ignorant de mi mateix.

Però ja ho deia Andrés Hurtado a "El árbol de la ciencia" citant Schopenhauer i els primers existencialistes. Perquè sóc ignorant. Sóc feliç.

Quant que sé, oi?

Sota la llum de la lluna dels espais del Lluçanès, escoltava Kerry King dels Slayer improvisant una jam session amb Kai Hansen assassinant sense misericòrdia el "Future World" dels Helloween. En aquestes va aparèixer Luís García Montero, granadí de naixement, que recitant un dels seus poemes urbans, va voler fondre'ls amb un català del sud homenatjant el recentment desaparegut Palau i Fabre tot posant música de Joan Isaac a un fragment de la biografia de Picasso escrita per l'adoptat de Caldes d'Estrac. Aquest, solitàriament encès pel record de la dona que l'estimava, i emprenyat perquè tothom li recordava les biografies del pintor malagueny que va passar per Barcelona i París, amén d'altres indrets, com l'Horta de Sant Joan, on no volen Parcs eòlics, va decidir aixecar-se de la tomba com il commendattore de Dom Joan, i córrer com un esperitat per vendre els drets d'autor de "La Sabata" als vallisoletans Johny juerga y los que remontan el Pisuerga, que van extingir-se tant ràpidament com les desenes de grups de la movida madrileña.

Continuo? O millor ho deixo en mans dels articulistes que esgrimeixen tot allò que saben en llistats enciclopèdics?

Llistes, enquestes, fum i sol

Aquí teniu una llista de les paraules fonèticament amables que m'heu deixat en els comentaris:

Cracòvia, xiuxiueig, plastilina, fosquet, xiuxiueig, esbiaxat, xocolata, xivarri, xavier, gandul, gos, garrí, guarra, clinclivellar, genoll, acaronar, piga, plou, lliure, matxucar, periquete, garbanzo ...

De l'enquesta anterior, com podeu veure ha guanyat l'opcíó de llençar el suquet. Però si féssim coalicions, detectareu un subtil empat. Perquè malgrat llençar-lo obté set vots, menjar-se'l n'obté tres als quals s'hauria de sumar els cinc que ignoraven que hi havia suquet al iogurt, la qual cosa significa que obtenen vuit sufragis. Aquell que no menja iogurt, no se'l menja. Per tant, el llença per omissió. Resultat, doncs: 8-8.

Torredembarra, 16 de març. Calçotada amb la família i els amics. Fum. El Fum t'amaga. T'amara. Et cuina. T'envaeix. T'intoxica. T'hipnotitza. Et fa plorar. Et fa tossir. I tan sols és un subordinat de la flama. Sense flama no hi ha fum. I quan el fum se'n va, et deixa la seva olor impregnada a la roba, als cabells, al cos. I malgrat tot, hi tornem sempre al fum.

Ha tornat el sol. Ha tornat la llum. I això fa posar de bon humor. Aquest any sí. Aquest any penso passejar-me amb la moto. Ni res ni ningú ho impedirà. Ni tan sols jo.

Mandra i fonètica

Massa temps sense escriure.

Eleccions (No comments about it 'cause this is not the place nor space)

Taxi: m'he trobat la cartera d'una dona al seient. No hi havia DNI. Sí targetes VISA dèbit i crèdit, El Corte Inglés, targeta sanitària. Gràcies a les pàgines blanques d'Internet he parlat amb ella. Dema l'hi torno. Fa uns mesos em vaig trobar en la mateixa situació la qual cosa va provocar una autèntica murga d'anul·lacions i altes de nova documentació. Lamentablement, la meva cartera no la vaig trobar jo ni cap doble meu.

Enquesta: Desafortunada. Em vaig deixar endú per la meva passió per Harry Potter (malgrat que ara no passo del vuitè capítol perquè m'adormo). Va guanyar un aliè a la novel·la: Voll-Damm (la qual cosa confirma l'aspecte cerveser dels lectors). Empataven amb un vot Harry, Hermione i Dumbledore. Voldemort no va aconseguir suports.

Fonètica: "Periquete". "Garbanzo". Són paraules fonèticament amables. Primer les dius normals. Després rápid. Finalment, a poc a poc. Lentament. Mastegant-les. Són agradables més enllà del significat. Teniu paraules fonèticament amables? Deixeu-les al comentari. En faré una recopil·lació d'aquí a uns post.

Escric. Estic escrivint. Intento escriure. Però la maleïda mandra em pot. És odiosa. M'anul·la. Em fa mandra escriure sobre la mandra. Em torna a entrar la mandra i per això deixo d'escriure.

Stop.