dimarts, 12 de juny del 2012

Jo hagués votat festa

La decisió d'un alcalde d'un municipi de Cáceres, Guijo de Galisteo, de sotmetre a referèndum on invertir 15000 euros ha servit als mitjans de comunicació per esbossar un nou capítol de l'España Cañí. Amb la bona fe que se li suposa, i en el moment de crisi econòmica, l'alcalde va entendre que havia de consultar els seus habitants si els diners que disposava per festes taurines els havia de continuar dedicant a tal efecte o era preferible dedicar-lo a contractar algú de forma permanent amb un contracte anual de 15000 euros.

Plantejat des del punt de vista mediàtic, i explotat convenientment per la premsa estrangera, el dilema estava, doncs, entre "organitzar una festa" o bé "donar feina estable". Plantejat en aquests termes no hi ha dubte que qualsevol ment benpensant hauria tingut molt clar quina havia de ser la seva decisió. El resultat final va ser, oh sorpresa! la victòria de l'opció festiva. Aquest fet ha provocat que desenes d'articulistes/comentaristes/tertulians/setciències tant a Madrid com a Catalunya (aquests últims aprofundint en la imatge d'una Espanya poc productiva i mandrosa), s'hagin indignat amb la decisió dels habitants.

Mirem-ho pel cantó econòmic. Amb 15000 euros es podria haver fet un contracte anual estable, sí. Amb un sou més aviat escadusser; també. L'Ajuntament hauria d'activar la maquinària de convocatòria de plaça i les despeses administratives corresponents per una sola persona a la qual se li hauria de donar unes responsabilitats relacionades amb el servei a la comunitat. Caram! que baratets paguen els serveis, oi?

Amb 15000 euros l'Ajuntament hauria contractat el servei de l'empresa taurina corresponent (que posem per cas, emplea tres persones per a manutenció dels animals, transport, seguiment de la festa, etc) i per tant hagués contribuit a mantenir la situació d'ocupabilitat de l'empresa.

No només això; durant les festes, l'Ajuntament utilitza els seus funcionaris per a mantenir la situació d'alerta pròpi de qualsevol acte festiu, la qual cosa implica posar en valor la tasca dels funcionaris i la demostració que els serveis públics funcionen.

I tercer punt; la celebració de qualsevol festa en qualsevol municipi de qualsevol país incideix en l'arribada al poble de desenes, centenars o milers de visitants en funció de la dimensió del poble organitzador.

L'arribada dels visitants causa un augment del consum i per tant de l'activitat econòmica de restauradors i comerciants de la localitat i fins i tot, dels pobles propers. Ergo, augmenta la contractació de personal per atendre les necessitats i aquest personal acostuma a ser del mateix poble o ciutat. (Altra cosa és que la contractació es faci en les condicions legals adequades).

La repercussió econòmica de la festa, doncs, és molt superior a la contractació estable d'una sola persona amb sou miserable. A escala superior a ningú se li va acudir qüestionar la celebració d'uns Jocs Olímpics a Barcelona o una Expo a Sevilla. També és cert que a cap autoritat se li va passar pel cap fer un referèndum.

L'alcalde en qüestió va pecar d'ingenu. En tant que alcalde havia de prendre la decisió ell mateix i el seu equip s'hagués estalviat el reduccionisme mediàtic que ha suposat un circ explotat per mitjans de tot el món.

Com que l'únic error em sembla la convocatòria d'un referèndum ho confesso: No m'agraden els toros. Però jo hagués votat festa.