dijous, 9 de febrer del 2012

No és Garzón


Vagi per endavant: no tinc cap mena de simpatia ni antipatia per Baltasar Garzón. Ni he participat mai de l'entusiasme d'uns per la seva feina ni del rebuig d'altres pel seu protagonisme. Dit això:

1.- La sentència a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes a acusats i advocats del cas Gurtel és, al meu parer, la cortina de fum per a tota la història.

2.- A Garzón l'han portat als tribunals per tres temes: 

a) Escoltes del cas Gúrtel. (Garzón prevarica perquè abusa de la seva feina)
b) Presumptes ingressos il·legals pagats per un Banc per uns cursos a Nova Iork. (Garzón s'enriqueix amb la seva feina)
c) Obrir una causa per investigar els assassinats i desaparició durant el franquisme vulnerant, segons els acusadors, la llei d'amnistia. (Garzón torna a abusar de la seva feina i a més es vol fer protagonista novament)

3.- Les tres causes ja han estat obertes amb la declaració del magistrat davant dels tribunals. 

4.- Curiosament, la primera sentència és la de la inhabilitació per les escoltes del cas Gurtel. 11 anys d'inhabilitació. A la seva edat, 57 anys, Garzón no podrà tornar a exercir. De rebot també, es debiliten les capacitats judicials dels magistrats per investigar casos de corrupció. (Em comenten amics doctes en afers judicials que el que va fer el magistrat d'enregistrar converses entre advocats i implicats en afers de corrupció es pot fer si hi ha indicis suficients com per acreditar que hi ha risc d'amagar o destruir proves). 

5. Espero equivocar-me però podria ser que també el comdennesin pel cas dels presumptes ingressos il·legals (demostrant així que a banda de xulesc és cobdiciós)

6. Sobre el cas del franquisme hi ha dues possibilitats. Que el comdennin i la justícia haga correr un "(es)tupido velo" sobre tots aquells crims (no presumptes) de manera que mai ningú més torni a fer res. 

7.- Si el cas és d'absolució la possibilitat de continuar investigant el sumari per la causa del franquisme queda del tot avortada. La "justícia" haurà eliminat l'incòmode magistrat i haurà deixat damunt la taula una advertència, un avís a navegants: si hi ha algun jutge que vulgui investigar el franquisme, que podrà fer si no m'equivoco, ja sap el que li espera. "Poder, se puede, però con permiso. Porque ya sabe, señor juez, haga como yo: no se meta en política."

El tema no és Garzón. I això és el pitjor de tot.